En el debat entre l’alcalde Lluís Recoder i l’alcaldessa Mireia Ingla que va tenir lloc a finals de maig, en Recoder deia, insistentment, que tant els creixements com les grans decisions de la ciutat s’han d’aprovar garantint el màxim consens. Això vol dir tenir en compte l’opinió i les propostes de tothom, de tots els grups polítics. Ingla assentia i compartia, com a mínim aparentment, aquesta opinió.
La ciutat no es fa i desfà en quatre anys. Les transformacions són lentes i necessiten molts anys superant, de llarg, la lògica dels mandats de quatre anys. Per tant, és necessari comptar amb tothom quan parles de futur. Quan ets a l’alcaldia no saps mai fins quan hi seràs i, en conseqüència, en les decisions que impliquen grans transformacions, has de garantir el màxim consens perquè mani qui mani sigui partícip de la decisió. Així es va fer durant trenta-dos anys i la ciutat preciosa que tenim és gràcies a totes les persones que hi van contribuir i gràcies a lideratges ferms però alhora generosos.
El problema del govern actual, i en especial de l’alcaldessa, és que viu en una contradicció. Constantment elogia la ciutat, però carrega contra els seus autors i autores fent-los culpables de desgavell, mala gestió, mala praxi, manca d’habitatge, creixement poblacional, etc. Per altra banda, comparteix amb Recoder que calen consensos, però, en tot el mandat, no ha trobat mai una estona per parlar amb els grups de l’oposició, ni d’habitatge, ni de mobilitat i menys encara de nous creixements.
En primer lloc, efectivament podem afirmar que els governs anteriors han estat una gran sort per la ciutat i són els responsables que Sant Cugat sigui una de les ciutats més atractives per desenvolupar un projecte de vida. En segon lloc, és imprescindible que el govern faciliti espais de treball per arribar a grans consensos. Finalment, i no menys obvi, no n’hi ha prou en dir-ho, cal fer-ho.
Carmela Fortuny
Regidora i portaveu de Junts per Sant Cugat
Article publicat al Nació Digital
