Arriba un nou primer de maig. La societat catalana és diversa i viurà aquest dia internacional dels treballadors amb situacions laborals molt diferents. Quan sentim algun expert dir que existeixen evidències per creure que l’economia millorarà, si la situació a la llar és d’alta complexitat no comprarem aquesta opinió per molt formada i informada que sigui. La dualitat del mercat laboral és una realitat i, per tant, podem afirmar que a Catalunya existeixen diferents velocitats.
Com a professor em preocupa constatar com afecta la motivació (i fins i tot la salut mental) a l’alumnat que passa per les meves aules: com podem motivar l’excel·lència si el futur és vist amb més ombres que llums? Com podem el professorat (i la societat) prometre que amb esforç, perseverança i il·lusió tindran un futur millor que els seus progenitors?
Crec honestament que la política hauria de servir per donar resposta a una realitat tossuda que veu com l’atur estructural s’imposa crisi rere crisi i l’atur juvenil forma part del paisatge com si d’un monument a preservar es tractés.
És certament alarmant comprovar com la generació del trending topic, els likes, els gamers o les fakes newsviu inconscientment d’acord amb la dita catalana qui dia passa, any empeny. I no és d’estranyar! Els adults hem oblidat el nostre contracte social més important: l’herència. El contracte intergeneracional ens obliga a garantir un futur d’oportunitats i, avui, el nostre mercat laboral ha deixat de costat el principal dret que tenim els treballadors: tenir un treball. Ser els campions de l’atur juvenil ens situa en una altra dita catalana: qui la perd (la vergonya), no la troba. I tot sembla indicar que són massa persones les que han decidit ni buscar-la.
La nostra proposta cívica, política i responsable hauria de treballar per generar més i millor treball. Des de la política hem d’oblidar els cicles electorals, la vida de l’urna en urna. Un exemple d’això és la proposta del Ragull Centre. No és només una qüestió de model ciutat, de cuidar els eixos comercials, etc… És també una qüestió de generació de llocs de treball.
El Tripartit de Mireia Ingla té pressa per fer algun pis abans tornin les urnes el 2023; diuen que és una oportunitat per tenir habitatge, però amaguen que es venen sòl industrial (molt limitat) per vendre’s les oportunitats de futur que ens permetin captar inversions per crear llocs de treball.
Ragull Centre és també un atemptat contra l’esperit que avui representa el primer de maig. És un atac contra l’oportunitat de crear llocs de treball de valor afegit que permetin als joves (i no tan joves) a tenir una feina de qualitat que els permeti pagar-se un habitatge. Recordem que la millor política social és tenir feina estable.
Borja Aitor Arriaga
Junts per Sant Cugat
