Des del primer dia que l’alcaldessa Ingla d’ERC va pactar governar amb el Sr. Soler (PSC) i la Sra. Gibert (CUP) i les persones dels seus equips, van entonar, amb l’esperit d’una coral, la cançó del “Si no fos”.
En tres anys han pogut aprendre bé la lletra i afinar encara més la cantarella. No saben cap altra cançó i és una llàstima perquè molta gent esperava de vostès, un gran concert i ara voldrien que els hi retornessin l’entrada.
Per pactar van pintar Sant Cugat de negre i van prometre canvis, obrir finestres, aixecar catifes, construir habitatges, netejar l’aire i ser molt, molt participatius, etc. però s’han dedicat a perdre el temps cantant el si no fos, una vegada i una altra fins que han avorrit tothom.
Quan cantes repetidament una sola cançó, aquesta acaba avorrint, seria bo anar-la acabant. Ara ja no tenen temps d’incorporar noves estrofes, de fer un gir en la música, d’animar-la una mica. El temps que tenien per fer coses per Sant Cugat s’acaba i molt aviat hauran de sotmetre’s al judici del públic.
S’han dedicat a mirar enrere, han perdut el temps instal·lats en la queixa, si no fos pels anteriors governs, si no fos per la pandèmia, si no fos per què aquesta ciutat creix molt, si no fos…
Sant Cugat és una de les ciutats més boniques de Catalunya i ho és gràcies a molts anys de governs eficients i eficaços, treballadors, conscients de la responsabilitat que tenien entre mans. Si no fos per tota aquesta gent, Sant Cugat no s’hauria convertit en una ciutat tan desitjada i estimada.
És bo ser agraït i per això els recomano que deixin d’entonar el “Si no fos” i posin en valor tota la feina feta durant tants anys per tanta i tanta gent. Mirin endavant, engresquin la ciutat a millorar, entre tots i totes, encara més, els seus índexs de qualitat de vida sense oblidar-se de ningú. La música sonarà molt millor.
Carmela Fortuny
Regidora portaveu del grup municipal de Junts per Sant Cugat
Article publicat al Nació Digital
