Visualitza el document de les al·legacions

ANTECEDENTS

L’equip de govern va aprovar en un ple extraordinari la seva proposta de reforma de les ordenances fiscals per a l’exercici de 2023.

CONTEXT GENERAL

Seguim en un context de canvis socioeconòmics profunds i de forta afectació a amplis sectors de la societat santcugatenca.

El ritme de la recuperació post pandèmia segueix sent lent i incert. Està coincidint amb un procés inflacionari amb dades interanuals que no vèiem des de fa dècades i que suposen un nou i gens menyspreable deteriorament de la capacitat de sostenibilitat de moltes economies familiars i de les nostres petits negocis, així com de les pròpies finances de l’Ajuntament. En canvi, és precisament la inflació la que està elevant clarament la recaptació pública estatal prevista cosa que minora en part la previsió de l’any passat de que patiríem fortes retallades malgrat el fort deute públic acumulat.

El panorama socioeconòmic és per tant de recuperació, sí, però lenta i afrontant ombres i incerteses importants per a les quals és molt important tenir una administració local preparada i musculada per al que pugui esdevenir.

CONTEXT PARTICULAR DE LA HISENDA MUNICIPAL

Des de la perspectiva estrictament local, la hisenda pública del nostre ajuntament ve patint des de investidura de l’actual govern d’una manca total de planificació. Tots els pressupostos s’aproven tard, sempre deslligats de les ordenances fiscals que determinen el marc d’ingressos, amb incertesa molt elevada sobre la capacitat d’execució i una política, en definitiva, molt negativa per inexistent. No hi ha previsions sobre deute, sobre l’horitzó fiscal, sobrela potenciació de la nostra administració, sobre com es pensen afrontar els reptes que ens depara el futur… res.

Darrerament s’ha manifestat ja de forma claríssimament visible que aquesta absència total de planificació s’ha materialitzat en una desquadrament, en un forat al pressupost ordinari de gran envergadura. Es segueixen produint modificacions pressupostàries per finançar despesa ordinària que no els va cabre en la seva formulació inicial, provinents dels romanents. Aquesta és una pràctica pressupostària nefasta que imposa dificultats severes, fins i tot abans que els romanents s’esgotin o de què el marc legislatiu impedeixi el seu ús. La situació que tenim és que després de molts anys de pràctica congelació fiscal, el creixement de les depeses porta evidentment a un desquadrament.

El tripartit tenia dues opcions: o posar-se al dia amb els ingressos via ordenances o preveure una retallada molt severa en moltes partides de despesa de forta afectació en la societat. No ha abordat cap d’aquestes accions.

El que va fer en 2022 és aprovar un pressupost quadrat de qualsevol manera: inflar clarament algunes previsions d’ingrés i deixar de pressupostar algunes despeses segures, de gran envergadura, per poder-lo tancar. Ho hem pogut comprovar amb les modificacions pressupostàries a per exemple els serveis socials o en lesdades de liquidació dels ingressos sobretot a les plusvàlues.

 

En 2023 tot sembla indicar que ni això serà possible. El pressupost serà prorrogat i difícilment creiem que esportarà a aprovació. Per què? Senzillament, perquè no seria possible sense posar de manifest retallades molt severes que no es volen fer explícites abans de les eleccions. El tripartit sembla optar per passar el marró al futur govern, sigui quin sigui.

FETS ADDICIONALS QUE DIFICULTEN ENCARA MÉS LA SITUACIÓ

Com afecta la inflació?

La inflació implica una pèrdua del poder adquisitiu del diner. Per tant, amb uns mateixos ingressos es poden fermenys coses. L’afectació més important és evidentment la de les famílies, les entitats i els petits negocis, sobretot provinent de l’encariment dels subministres (llum, gas…), lloguers i productes alimentaris. Les dificultats per arribar a final de mes s’estenen a una major proporció de la societat i per a qui ja les patia s’han agreujat, i ho continuaran fent.

D’aquí que a les al·legacions al pressupost de 2022 incloguéssim un paquet de mesures per pal·liar aquesta situació, que no van ser ateses. Esperàvem una reacció per a 2023 que inclogués almenys part de les propostes de Junts per Sant Cugat, malauradament ja veiem que tampoc arribarà.

Plusvàlues

Les dades de liquidació a 30 de setembre, les darreres de què disposem, auguren una recaptació molt inferior a laque va pressupostar el tripartit, una punxada en tota regla, com era d’esperar. Les raons són bàsicament dues: la primera és la reforma del marc legal que les regula, que ja feia preveure una reducció de la recaptació entorn el 30%. La segona és el context econòmic, la guerra i la incertesa, que han frenat operacions d’inversió grosses i petites i la liquidació de les plusvàlues que haurien anar associades, en el seu cas.

Tipus d’interès

La reacció previsible (que no vol dir idònia) davant la inflació ha estat la d’elevar els tipus d’interès per frenar operacions, refredar l’economia i recuperar l’equilibri entre oferta i demanda agregades per moderar la inflació. L’alça de tipus implica encarir els préstecs i per tant les inversions que financen, a petita i a gran escala. I implica sobretot encarir hipoteques i perjudicar el dia a dia de molta gent. Les administracions públiques tampoc en som alienes.

Nòmines

En aquests processos es produeixen sempre demandes laborals tendents a evitar la pèrdua de poder adquisitiu que es contraposen a la voluntat dels reguladors d’evitar-les en part per no afavorir l’espiral inflacionista. Evidentment però el que ja sabem és que les nòmines públiques han de pujar més en 2023 que altres anys, naturalment, pacte social que inclou clàusules adaptatives en funció de com evolucioni la inflació que fan preveure no un sinó diversos increments del cost del capítol 1 de despeses del pressupost.

CONSEQÜÈNCIES

El forat estructural, per tant, es fa encara més gros. La pèssima gestió dels darrers anys deixen l’Ajuntament sense marge de maniobra, incapacitat per fer front a les necessitats de la societat, a no ser que es reaccioni de cara a 2023. Però no, ja sabem que això no passarà. No es toca res substancial de les ordenances fiscals de 2023 i el més probable és que ni tan sols tindrem un nou pressupost.

 

LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ PRESENTADA PEL GOVERN

Doncs bé, en aquesta situació tan trasbalsada el govern ha planificat una modificació de les ordenances fiscals presentada en un ple d’urgència, sense cap tipus de comunicació prèvia ni d’anàlisi de la situació, i com sempre desconnectada de la previsió pressupostària consistent en UNA SOLA MODIFICACIÓ DE CARÀCTER TÈCNIC instada per l’Organisme de Recaptació i Gestió Tributària de les Diputació de Barcelona, ens que gestiona part del paper fiscal que desenvolupa el nostre Ajuntament. Res més.

Així doncs, en el que portem de mandat, i ja són les quartes ordenances d’aquest govern, les úniques modificacions de relleu dutes a terme han estat tres: i) una petita alça de l’IBI en 2020, ii) una modificació de les taxes que afecten el comerç que podria (en condicional) reduir-les per facilitar la superació de la crisi derivada de la pandèmia i iii) una reducció del suport fiscal a les famílies nombroses.

Tota la resta són a penes modificacions tècniques sense impacte rellevant en la previsió d’ingressos d’aquest ajuntament.

En resum:

Qualsevol govern pot optar per fer créixer la despesa. De fet era el que es podia esperar d’un tripartit com el que governa ara Sant Cugat. Forma part del contracte social: si es volen més serveis, més personal, més equipaments,etc, aleshores cal preveure més impostos. És evident, sinó en algun moment o en un altre arribarà un punt en que no es podrà pagar.

Doncs cap aquí anem. No s’han tocat els impostos (els ingressos estructurals) en proporció a les despeses i ja no es pot quadrar un pressupost que no inclogui retallades molt severes.

  

PLANTEJAMENT DE LES AL·LEGACIONS

Amb tot plegat, des del Grup Municipal de Junts per Sant Cugat tornem un cop més a denunciar l’absència total de rumb de govern i els greus perjudicis que genera i sobretot generarà a la societat a la que ha de servir el nostre ajuntament.

Com és sabut, en el tràmit d’audiència només és legalment viable introduir modificacions en allò que ha estat modificat en l’aprovació inicial. Com hem dit es tracta d’una modificació tècnica proposada per l’ORGT. En aquest marc tan restringit, el nostre grup formula 3 al·legacions a la proposta de reforma plantejada pel Tripartit.

Ara bé, ni que sigui com a expressió de posicionament polític, i tal com ve sent habitual, tornarem a formular 12 al·legacions més, de caràcter més general o sectorial, tot i saber que no trobaran viabilitat legal, però sobre les quals potser el govern voldrà reflexionar i en el seu cas debatre amb el nostre Grup:

 

AL·LEGACIONS A LA PROPOSTA DE REFORMA

1. Reduir i/o posposar de manera selectiva la càrrega fiscal als col·lectius més sensibles. Calia fer-ho,primer, posposant cobraments de l’exercici i segon adequant les ordenances de per tal de fer possible la reducció desitjada en més d’un De cara a les ordenances fiscals de 2023 i següents segueix sent imprescindible incloure en els apartats de gestió tributària la viabilitat d’establir fraccionaments plurianuals a contribuents afectats. En aquest sentit, proposem la revisió de l’article 35 sobre ajornaments ifraccionaments. Aquesta administració ha patit i repercutit en la ciutadania la rigidesa de la seva pròpianorma en temps de pandèmia. Amb aquesta experiència tan recent seria incomprensible no revisar aquesta qüestió.

2. A l’Article 20.2, el nostre grup insta que s’estudiï la possibilitat que s’estableixin beneficis fiscals no pregats per atendre casuístiques generals o conjuntures específiques com la viscuda recentment a causa de la pandèmia. L’ajuntament hauria de poder atorgar beneficis fiscals de manera eficient, ràpida i senzilla de gestionar tant per l’administració com pels administrats.
3. L’article 21 estableix que els recursos de reposició s’entendran desestimats en cas de manca de resposta per part de l’ajuntament. Sabem que és una pràctica habitual de l’administració que no obstant voldríem intentar revertir per la indefensió que provoca en els administrats.

AL·LEGACIONS DE CARÀCTER GENERAL I SECTORIAL

4. Esmena a la totalitat. Els grups que avui formen govern han expressat des de sempre la seva voluntat política d’incrementar els impostos per redistribuir més i millor la riquesa. No ho han fet. Preveure més despesa estructural (més equipaments, més personal, més salaris, més despesa en béns i serveis…) sense incrementar els ingressos fiscals és una irresponsabilitat. El govern ha generat un forat al pressupost corrent que té i tindrà conseqüències greus per a aquesta institució i per a la societat que ha de servir.

 

5. Qüestions de forma. Un cop més aquest expedient expressa clarament una total manca de previsió. De fet l’única proposta prové dels serveis tècnics de recaptació (ORGT) i ni tan sols va ser inclosa en l’ordre del dia de la convocatòria de la comissió informativa. Va entrar per la via d’urgència, sense informació prèvia, acompanyada de l’anunci d’una revisió a l’alça de dues taxes que afecten el comerç, que finalment no es va presentar.

 

6. Omissió de la funció política del govern. Les ordenances fiscals són un dels principals instruments que té el govern de fer política econòmica. Doncs bé, aquest govern no en No han tocat pràcticament res en tot el mandat, com si que l’esquema fiscal dels 32 anys precedents ja els estigués bé. De fet es pot afirmar que aquest any no és que es congelin els impostos, és que no hi ha expedient, no ha hagut debat ni justificació cap decisió en un sentit o en un altre de cap mena.

 

7. Presentació conjunta d’ordenances i pressupostos. Aquest Ajuntament ja fa molts anys que venia tractant de manera conjunta anualment aquests dos expedients, que són indestriables perquè les ordenances determinen el marc d’ingressos en que s’ha de preveure el pressupost. No fer-ho en paral·lel facilita evidentment la irrupció de forats pressupostaris com el que ja patim.

 

8. Planificació. Tornem a exigir l’elaboració, presentació i debat d’un pla plurianual econòmic – financer. Aquest govern no té pla en l’àmbit econòmic, és inadmissible.

 

9. PAM. Aquesta tercera proposta de modificació de les ordenances fiscals d’aquest govern es produeix perprimer cop després de l’aprovació el passat mes de març de 2021 del pla funcional del seu Pla d’Actuació Municipal per al mandat 2019-2023 (PAM). El plantejament de la planificació econòmica de l’Ajuntament (ordenances i pressupost) ha d’anar vinculat al PAM per tal que aquest no sigui un document inútil. Diverses disposicions del PAM preveuen actuacions fiscals no recollides en aquesta proposta.

 

10. Equilibri. Les despeses ordinàries (corrents) de l’Ajuntament s’han de poder finançar amb els ingressos corrents. De fet, el pressupost corrent ha de preveure un superàvit amb el qual finançar almenys en part el pressupost no corrent (inversió, variació del deute). En aquest moment existeix un desquadrament negatiu d’uns 9M€ aproximadament finançat aquest 2021 amb càrrec a romanent. Aquesta és una molt mala pràctica que no es podrà repetir. El plantejament dels ingressos fiscals, per tant, en termes generals, ha de preveure la cobertura sobrada de la previsió de despeses corrents i aquesta proposta, evidentment, no ho fa.

 

11. Eficiència en la política fiscal. Hem denunciat una vegada i una altra que la via de la subvenció és lenta i És molt més efectiu deixar de recaptar que recaptar per després subvencionar.

 

12. Eficiència en la gestió. Amb caràcter general, el grup municipal de Junts per Sant Cugat és partidari de consolidar la reducció fiscal progressiva que havien vingut implementant els governs anteriors aportant millores en l’eficiència de gestió municipal.

Altres propostes fiscals de caràcter sectorial i de previsió davant la possibilitat de nous confinaments o altres situacions anàlogues. Reiterem en aquest punt la necessitat de preveure a les ordenances la implantacióràpida de mesures que evitin mals majors (anotem només les mesures de caràcter fiscal):

13. Supressió definitiva de les taxes d’ocupació de via pública per a bars i restaurants i la taxa de residus que grava l’activitat del comerç. Aquestes activitats, sempre en risc, són essencials per a la qualitatdels nostres carrers i places, generen molt nombrosos impactes positius en la ciutat i són grans generadors d’ocupació per unitat de PIB.

 

14. Reversió de l’empitjorament en el suport fiscal a les famílies nombroses aprovada per aquest governen ordenances fiscals precedents.

 

15. Suspensió del tribut metropolità, i davant la impossibilitat, hem redactat propostes i més propostes per talque almenys no gravés persones i famílies en risc d’exclusió, comerços, hostaleria, autònoms i pimes afectats per la pandèmia.

 

 

PLANTEJAMENT DE LES AL·LEGACIONS

Amb tot plegat, des del Grup Municipal de Junts per Sant Cugat tornem un cop més a denunciar l’absència total de rumb de govern i els greus perjudicis que genera i sobretot generarà a la societat a la que ha de servir el nostre ajuntament.

Com és sabut, en el tràmit d’audiència només és legalment viable introduir modificacions en allò que ha estat modificat en l’aprovació inicial. Com hem dit es tracta d’una modificació tècnica instada per l’ORGT per millorar diversos aspectes de gestió tributària. Res més.

Ara bé, ni que sigui com a expressió de posicionament polític, i tal com ve sent habitual, tornarem a formular altres al·legacions tot i saber que no trobaran viabilitat legal, però sobre les quals potser el govern voldrà reflexionar i en el seu cas debatre amb el nostre Grup:

 

AL·LEGACIONS

16. Esmena a la totalitat. Els grups que avui formen govern han expressat des de sempre la seva voluntat política d’incrementar els impostos per redistribuir més i millor la riquesa. No ho han fet. Preveure més despesa estructural (més equipaments, més personal, més salaris, més despesa en béns i serveis…) sense incrementar els ingressos fiscals és una irresponsabilitat. El govern ha generat un forat al pressupost corrent que té i tindrà conseqüències greus per a aquesta institució i per a la societat que ha de servir.

 

Aspectes de gestió general

17. Qüestions de forma. Un cop més aquest expedient expressa clarament una total manca de previsió. Es va convocar el ple extraordinari per a l’aprovació inicial d’aquesta reforma amb una antelació curtíssima per fer possible l’aprovació definitiva en un altre ple extraordinari amb els terminis legals ajustadíssims.

 

18. Omissió de la funció política del govern. Les ordenances fiscals són un dels principals instruments que té el govern de fer política econòmica. Doncs bé, aquest govern no en No han tocat pràcticament res en tot el mandat, com si que l’esquema fiscal dels 32 anys precedents ja els estigués bé. De fet es pot afirmar que aquest any no és que es congelin els impostos, és que no hi ha expedient, no ha hagut debat ni justificació cap decisió en un sentit o en un altre de cap mena.

 

19. Presentació conjunta d’ordenances i pressupostos. Aquest Ajuntament ja fa molts anys que venia tractant de manera conjunta anualment aquests dos expedients, que són indestriables perquè les ordenances determinen el marc d’ingressos en que s’ha de preveure el No fer-ho en paral·lelfacilita evidentment la irrupció de forats pressupostaris com el que ja patim.

 

20. Planificació. No hem disposat en tot el mandat d’un pla plurianual econòmic – financer. Aquest govern no té pla, almenys en l’àmbit econòmic, és inadmissible.

 

21. PAM. Aquesta quarta proposta de modificació de les ordenances fiscals d’aquest govern es produeix perprimer cop després de l’aprovació el mes de març de 2021 del pla funcional del seu Pla d’Actuació Municipal per al mandat 2019-2023 (PAM). El plantejament de la planificació econòmica de l’Ajuntament (ordenances i pressupost) ha d’anar vinculat al PAM per tal que aquest no sigui un document inútil. Diverses disposicions del PAM preveuen actuacions fiscals no recollides en aquesta proposta.

 

22. Equilibri. Les despeses ordinàries (corrents) de l’Ajuntament s’han de poder finançar amb els ingressos corrents. De fet, el pressupost corrent ha de preveure un superàvit amb el qual finançar almenys en part el pressupost no corrent (inversió, variació del deute). Idealment, haurien de ser els ingressos corrents segurs,els que no depenen de les conjuntura, els que haurien de ser suficients per finançar la despesa corrent. Estem greument allunyats d’aquest punt. Patim un desquadrament negatiu molt gros, multimilionari,finançat aquests anys amb càrrec a romanent. Aquesta és una molt mala pràctica que no es podrà repetir.

23. Eficiència en la política fiscal. Hem denunciat una vegada i una altra que la via de la subvenció és lenta i És molt més efectiu deixar de recaptar que recaptar per després subvencionar, que té grans costosde gestió tant per als administrats com per a l’administració.

24. Incompliment de mocions. A tot el que antecedeix cal afegir el fet que la proposta del govern no incloucompromisos polítics adquirits en ple a través de la presentació de mocions, com per exemple la de març de2022 per a l’adopció de mesures fiscals per lluitar contra el canvi climàtic.

Altres propostes fiscals de caràcter sectorial i de previsió. Reiterem en aquest punt la necessitat de preveure ales ordenances la implantació ràpida de mesures que evitin mals majors (anotem només les mesures de caràcter fiscal):

25. Supressió definitiva de les taxes d’ocupació de via pública per a bars i restaurants i la taxa de residus que grava l’activitat del comerç. Aquestes activitats, sempre en risc, són essencials per a la qualitat dels nostres carrers i places, generen molt nombrosos impactes positius en la ciutat i són grans generadors d’ocupació per unitat de PIB.
26. Reversió de l’empitjorament en el suport fiscal a les famílies nombroses aprovada per aquest governen ordenances fiscals precedents.
27. Mecanisme per frenar el tancament de negocis basat en la interrupció o eliminació de les obligacions de pagament que les porten a la liquidació, acompanyat d’un instrument coercitiu en forma de taxa COVID, a través de la celebració d’un gran Pacte per a la salvació (no per la recuperació) de la nostra economia.
28. Suspensió del tribut metropolità, i davant la impossibilitat, hem redactat propostes i més propostes per tal que almenys no gravés persones i famílies en risc d’exclusió, comerços, hostaleria, autònoms i pimesafectats per la pandèmia.
29. Reduir i/o posposar de manera selectiva la càrrega fiscal als col·lectius més sensibles. Calia fer-ho,primer, posposant cobraments de l’exercici i segon adequant les ordenances de per tal de fer possible la reducció desitjada en més d’un exercici. De cara a les ordenances fiscals de 2022 i següents segueix sent imprescindible incloure en els apartats de gestió tributària la viabilitat d’establir fraccionaments plurianuals a contribuents afectats.