Treballem per convertir els entorns escolars en àrees de protecció de la salut de la infància

MOCIÓ PER A LA CONVERSIÓ DELS ENTORNS ESCOLARS EN ÀREES DE PROTECCIÓ DE LA SALUT DE LA INFÀNCIA

Fins fa poques dècades, a Espanya, la majoria de nenes i nens, tant en pobles com en grans ciutats, tenien la possibilitat de desplaçar-se caminant al seu centre educatiu i de fer servir els carrers per al joc, sense acompanyament de persones adultes.

Actualment, aquesta autonomia de moviments s’ha vist dràsticament limitada per un model urbà que prioritza la mobilitat en vehicle privat, fet que ha generat tot un seguit d’efectes sobre la vida, les oportunitats de desenvolupament i la salut dels infants.

A part de les conseqüències sobre la seguretat, cal visibilitzar una altra sèrie d’impactes sobre la qualitat de l’aire i l’espai públic que condicionen el desenvolupament i la salut de la infància.

  • La percepció de perill per part de les famílies ha afavorit l’augment dels desplaçaments en vehicle particular i els embussos a la porta dels col·legis. El predomini de la mobilitat motoritzada als carrers va en detriment de la seguretat i autonomia infantil. Els accidents de trànsit segueixen sent una de les principals causes de mortalitat en nens i nenes menors de 15 anys, i el nombre de vianants d’aquests grups d’edat accidentats en nuclis urbans ronda els 1.800 en aquests darrers anys.
  • L’entorn escolar no sol oferir bons exemples de compliment de les normes de trànsit. Per contra, la saturació de les vies i les presses fan que, a les hores d’entrada i sortida, siguin freqüents les dobles files i l’aparcament en voreres i passos de vianants, al costat d’altres comportaments que, a més, generen un risc real per als que van caminant o amb bicicleta.
  • Aquesta percepció de perill ha derivat en sobreprotecció i continu control adult de la infància, impedint l’aprenentatge i domini de nombroses aptituds imprescindibles per al bon desenvolupament físic i la maduració de destreses psicològiques bàsiques: habilitats socials, resolució de problemes, orientació espacial, percepció de eficàcia, autocura, autoconfiança, etc.
  • Les dificultats dels infants i adolescents per caminar, córrer i relacionar-se amb el seu entorn immediat, així com per trobar-se i jugar lliurement amb iguals, s’han vinculat, no només amb manca d’autonomia, sinó amb problemes creixents de soledat i aïllament en nens i nenes, o amb l’increment de l’estrès emocional i la hiperactivitat.
  • El sobrepès infantil està íntimament vinculat al sedentarisme i la dificultat dels menors per realitzar l’exercici mínim diari necessari, entre el que s’hauria d’incloure el desplaçament actiu als centres escolars i l’activitat física a l’entorn de barri. L’obesitat infantil té efectes immediats i a llarg termini sobre la salut física, social i emocional. Els infants i adolescents amb obesitat tenen un major risc de patir altres afeccions cròniques de salut i malalties: asma, apnea de la son, problemes en ossos i articulacions, diabetis tipus 2 i malalties de cor. També tenen més risc de patir aïllament social, depressió i baixa autoestima. Espanya es troba entre els països europeus on aquest problema de salut pública és més greu, amb una prevalença del voltant d’un 40% de sobrepès en la infància, dels quals un 19% de nens -gairebé un de cada cinc- i un 17% de nenes pateix obesitat.
  • La contaminació de l’aire és un problema invisibilitzat, tot i que causa més morts que els accidents de trànsit: 430.000 morts prematures a Europa, segons l’Agència Europea de Medi Ambient. La infància, a més, és especialment vulnerable, ja que la contaminació de l’aire afecta el creixement, la salut respiratòria o el desenvolupament cognitiu. L’evidència científica ha p l’aire a les ciutats -principalment el NO2 i les partícules matèria, PM2.5, PM10 i

partícules ultrafines (UFP) – convertida en un important factor de risc per a malalties com les infeccions respiratòries, l’asma, les malalties cardiovasculars o el càncer de pulmó.

En relació amb els entorns i rutes escolars, un estudi recent a la ciutat de Barcelona va mostrar que, encara que els nens i nenes inverteixen només un 6% del seu temps diari en aquests desplaçaments a peu, absorbeixen el 20% de la dosi total diària de contaminants de l’aire durant aquest temps (la resta ho fan a casa – 35% – i l’escola – 30%).

L’estudi sobre les partícules contaminants als 12 centres educatius públics de Sant Cugat mostren com en tots els centres es superen els límits recomanats per l’OMS.

  • El soroll impacta en el nostre sistema nerviós autònom i endocrí, i dona lloc a canvis en la freqüència cardíaca, la pressió arterial i l’alliberament d’hormones associades a l’estrès, com el cortisol. Diversos estudis han observat una associació entre la contaminació acústica i el deteriorament de la funció cognitiva, pertorbacions hormonals, inclosa la diabetis, accident cerebrovascular i problemes de salut mental, com la depressió i l’estrès . A Europa es calcula que el soroll provoca més de 72.000 hospitalitzacions i 16.600 morts prematures a l’any i, tot i que calen més estudis per confirmar-ho, hi ha dades que suggereixen que el soroll pot ser un factor de risc per al desenvolupament de problemes de comportament i atenció en nens i nenes. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’exposició al soroll pot ser una de les causes prevenibles de sordesa en la infància.
  • La contaminació atmosfèrica provocada per vehicles i activitats industrials, l’asfalt del paviment, que reté la calor i impermeabilitza el sòl, i la proximitat entre edificis, que no permet alliberar la calor, generen les anomenades “illes de calor urbanes”. Tots aquests factors, units a la manca d’espais verds (parcs, arbres) i blaus (mar, rius, estanys, fonts), provoquen increments de temperatura amb greus efectes sobre la salut, especialment en nens i nenes i gent gran.
  • Diferents estudis demostren, d’altra banda, l’efecte amortidor dels espais naturalitzats enfront de l’augment de temperatura i mortalitat a les ciutats. I cada vegada hi ha més evidències que el verd urbà és beneficiós per a la salut mental i cardiovascular (per reducció de l’estrès) de la població, així com per al neurodesenvolupament en nens i nenes. Els efectes del canvi climàtic suposen, a més, un veritable repte en relació al confort climàtic a les ciutats, llevat que prepararem i adaptem edificis i espais públics urbans a l’augment de les temperatures i la major incidència d’onades de calor.
  • Segons el Pla de mobilitat de Sant Cugat (2014) el 62% de l’espai es destina al cotxe mentre que el 38% al vianant. No obstant el 48% dels desplaçaments es fan a peu. Durant el confinament, a causa del menor ús dels vehicles de combustió i la reducció de l’activitat, la pol·lució va disminuir notablement i de forma visible a tota Espanya; per exemple, els nivells de NO2 es van desplomar a les principals ciutats del país, amb una reducció que s’ha quantificat en un 58%. Lamentablement, un cop represa l’activitat post-confinament, els nivells de contaminació s’han incrementat de nou, arribant als nivells pre-confinament.

Tot això posa en evidència la necessitat de canvis estructurals, amb transformacions profundes en els sistemes de mobilitat i de logística que fem servir, que permetin una reducció de la contaminació de manera sostinguda en el temps.

-Atès que el ple municipal de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en sessió del 16 de desembre de 2019, va aprovar la Declaració institucional d’Emergència Climàtica a Sant Cugat i s’ha impulsat el Pla d’emergència Climàtica

– Atès que la importància del joc en la infància és tal que està reconegut com un dels seus drets fonamentals, per la Convenció dels Drets de l’Infant, que també indica que “la societat i les autoritats públiques s’esforçaran a promoure la satisfacció d’aquest dret”.

– Atès que Sant Cugat és una ciutat amiga de la infància reconeguda per la UNICEF des del 2012, ha de vetllar pels drets i benestar dels infants.

– Atès que SantCugat és Ciutat Educadora.

– Atès que l’Ajuntament de Sant Cugat és una de les organitzacions adherides a l’Acord Polític per a la millora de la qualitat de l’aire a la conurbació de Barcelona, el qual proposa, entre d’altres, que els municipis implicats creïn Zones Urbanes d’Ambient Protegit (ZUAP) a l’entorn de les zones escolars per garantir la qualitat de l’aire i la salut dels infants

– Atès que Sant Cugat és ciutat limitada a 30 km/h de velocitat màxima a la gran majoria de les seves vies urbanes.

Instem a l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès a prendre mesures per minimitzar tots aquests efectes mitjançant l’adopció dels següents acords en els àmbits d’instal·lacions, entorns i accessos a les escoles, planificació urbanística i zonificació escolar.

Instal·lacions dels propis centres escolars

  1. Substituir les zones d’aparcament que es trobin dins el recinte escolar per àrees d’estada i de joc.
  2. Reservar a tots els recintes educatius, o en els seus voltants, un espai segur per a l’aparcament de bicicletes, patins i patinets per incentivar la mobilitat activa al centre.
  3. Revegetar els patis escolars amb arbrat i plantes que proporcionin ombra, frescor i color a aquests espais, millorin la qualitat de l’aire i esmorteeixin el soroll.

Voltants i accessos als centres escolars:

  1. Eliminar l’aparcament i restringir el trànsit de vehicles motoritzats als carrers de l’entorn i, molt especialment, als voltants de les entrades als centres.
  2. Vigilar i fer complir estrictament la normativa viària a l’entrada i sortida dels estudiants per tal que l’entorn escolar sigui un espai segur i de convivència.
  3. Prioritzar la mobilitat de vianants i ciclistes en el viari de l’entorn escolar: crear corredors d’accés lliures de cotxes, fomentar la presència de vegetació i aigua, i promoure zones d’estada, de trobada i de joc a l’espai públic.
  4. Donar suport a iniciatives de bicibús dels diferents centres per tal de garantir-ne la seguretat i col·laborar donant suport organitzatiu perquè el bicibús esdevingui una alternativa real al vehicle privat motoritzat.
  5. Millorar el transport públic urbà, tant de línies regulars com els Park&Ride, perquè siguin un servei públic atractiu i competitiu per la mobilitat escolar.

Planificació urbanística

  1. Integrar mesures per fomentar entorns escolars segurs i saludables en el planejament urbà municipal (PGM).
  2. Incorporar mesures específiques de limitació i pacificació del trànsit en els entorns escolars en els Plans de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS).
  3. Per últim, informar al “Seminario Movilidad e Infancia” de l’aprovació d’aquesta moció en el ple municipal de Sant Cugat del Vallès (correu de contacte mireia.gascon@isglobal.org).

    DESCARREGA’T AQUESTA MOCIÓ