Ragull Centre, un nyap urbanistic

El govern tripartit (ERC, PSC i CUP) de l’Ajuntament de Sant Cugat preten construir el macro complex RAGULL CENTRE en sol industrial. Un complex que preveu dos blocs d’11 plantes d’habitatges, una gran superfície comercial, aparcament per més de 300 cotxes i un magatzem per la brigada municipal.

L’alcadessa Mireia Ingla presentant el nyap urbanístic

Per tant, l’alcaldessa Mireia Ingla (ERC), s’ha proposat transformar el model urbanístic de Sant Cugat. El projecte RAGULL CENTRE serà el primer projecte d’aquest nou model de ciutat més densificada, més compacta que el govern de l’Ajuntament vol tirar endavant. El govern municipal ha anunciat que vol estendre aquest model a altres punts de la nostra ciutat. Però el grup municipal de Junts per Sant Cugat ens hi oposem rotundament i volem explicar les raons perquè el conjunt de la ciutadania les conegui.

En síntesi RAGULL CENTRE suposa:

1. Model urbanístic en perill. Tornem 40 anys enrere. Es trenca el consens de densitat moderada.
2. Pèrdua de sol industrial, greu error. Es proposa una mossegada al polígon industrial Can Magí.
3. Risc pel teixit comercial de l’avinguda de Cerdanyola i barri
4
. Sostenibilitat malentesa: edifici- rusc, planta baixa +10 pisos, gran aparcament, gran superfície, etc. Estarà ple de cotxes, espai públic de baixa qualitat, plaça dura tancada amb una sola façana…
5. Habitatge protegit: hi ha alternativa. No justifica aquesta operació
6. Participació ridícula i zero consensos. Menysteniment al veïnat del barri de Sant Francesc Monestir

UNA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA TOTALMENT ERRÒNIA

La transformació urbanística de teixits consolidats amb criteris de barreja d’usos i de diversitat arquitectònica és un bon principi urbanístic que compartim, però no fet de qualsevol manera i sense un criteri ben aplicat.

Implantar 1 Ha de nou teixit residencial envoltada de 25 Ha de sòl industrial no és teixir ciutat ni barrejar usos. És un despropòsit.
Situar 118 habitatges envoltats de naus amb activitats industrials oferint un paisatge conformat per cobertes i patis de maniobra és no entendre res d’allò que ha de ser l’urbanisme. Representa un tipus d’intervenció que respon més als mals models de desregulació mercantilista de la ciutat americana que no pas a models de propis d’una ciutat equilibrada i de qualitat com és Sant Cugat.

Confrontar de manera abrupta usos residencials amb usos industrials portarà a un procés d’expulsió de l’activitat productiva que acabarà, al final, amb la totalitat del sector.
Edificis de planta baixa i onze plantes més és un disbarat que trenca amb qualsevol encaix arquitectònic, en qualsevol ciutat mitjana com la nostra.

L’espai lliure que es preveu és de molt poca qualitat. Una plaça interior amb una única façana a carrer. Serà un espai residual, de poc interès, totalment marginal. Es tracta d’una petita plaça sobre un aparcament que ens recorda el pati interior de grans centres comercials.

L’alcaldessa Mireia Ingla diu: Aquest projecte, neix de la voluntat de repensar l’urbanisme de la ciutat i generar noves oportunitats de futur pel que fa al seu creixement.
Junts per Sant Cugat diem: Aquest projecte neix de la improvisació, de la pressa per comunicar alguna cosa amb relació a l’habitatge, i el que és més preocupant, neix del propòsit de demonitzar tot el que s’havia fet fins ara.

Algú del PSC, CUP I ERC pot acreditar que en el seu programa electoral proposava canviar el model urbanístic de Sant Cugat? Densificar-lo, compactar-lo, en definitiva recular 40 anys

Ja fa molts anys, l’alcalde Joan Aymerich va treballar per rebaixar el sostre edificable de Sant Cugat. El pla general metropolità del 1976 preveia un Sant Cugat amb més de 200.000 habitants. Es va arribar a un consens reduint el nombre de plantes dels edificis d’habitatges, tenint com a sostre els 100.000 habitants. Aquests canvis i consens van servir per a dissenyar i planificar el model de ciutat que tenim i que tant agrada a tothom.
L’alcalde Lluís Recoder i les alcaldesses Mercè Conesa i Carmela Fortuny van defensar sempre aquest model urbanístic a escala humana, verd, amable i ben planificat.

Els diferents creixements de la ciutat de Sant Cugat: Coll Favà, Turó Can Mates, Volpellereses va consensuar amb tots els grups polítics, es van fer acords, negociar, treballar conjuntament… Per a créixer de forma sostinguda, però amb baixa densitat, aconseguint entre tots els que tenim avui en l’àmbit urbanístic, una ciutat verda, amable, equipada per viure-hi.

La gent marxa de les grans ciutats, de les grans aglomeracions, i molta gent ha triat i tria Sant Cugat justament per com és, pel seu verd, la seva tranquil·litat, el seu benestar en tots els sentits. Una ciutat amb ànima de poble a 25 minuts de la plaça Catalunya en ferrocarrils.

PÈRDUA DE SOL INDUSTRIAL (10.000 m²)

Es requalifica i no es trasllada, això vol dir que la ciutat perd sol industrial, i un sol just al costat de l’antiga Delphi que tant esforç va comportar mantenir-la activa i en la que tots els grups hi estaven d’acord
Les requalificacions de sol industrial han de ser excepcionals i basades en un interès públic que responguin en coherència a una visió global de la ciutat i no escapçant, fent una queixalada a la frontera del sol industrial.

És bàsic mantenir l’equilibri entre activitat residencial i econòmica.
Suposa un antecedent molt preocupant incentivar la deslocalització i destrucció del teixit i potencial industrial i més en un moment en què estem, en plena crisi. És tot el contrari del que s’hauria de fer. Caldria promoure la instal·lació d’indústries netes, tecnologies i de creació i facilitar el creixement de les que ja tenim consolidades. I aquest és un dels terrenys més ben posicionats per aquest repte. No ens oblidem que darrere de la pèrdua de sol hi ha la pèrdua i destrucció de llocs de treball.
Altres empreses poden pensar a fer el mateix, per això diem que és una visió preocupant per a la ciutat i per a tots i totes les treballadores de les indústries de la zona i del municipi.

RISC PER L’EIX COMERCIAL EXISTENT

Per altra banda la creació d’una centralitat comercial pot posar en crisi l’eix de l’avinguda de Cerdanyola i de les expectatives creades després de la seva vianatització iniciada en el mandat passat.

HABITATGE PROTEGIT

És conegut per tothom d’existència d’un compromís previ que ve de lluny, Promusa ja fa anys que funciona! Hi havia una planificació feta que no volen tirar endavant.
Havíem previst un programa Promusa 20-30 amb un horitzó d’arribar a un 5% d’habitatge amb múltiples operacions, públiques, privades, exercint el dret de tempteig i retracte, comprant HPO, treballant amb els privats, invertint en sol, si és necessari…
Una previsió a curt, mitjà i llarg termini que culminava el 2027 assolint un 5% d’habitatge protegit.

La política d’habitatge protegit s’ha d’emmarcar d’acord amb una proposta global, consensuada i que respecti la ciutat existent, coherent amb ella i d’acord amb desenvolupament de sols que ja estan previstos en el Pla General. No oblidem que en sol d’equipaments podem construir habitatge dotacional, com es va fer al c/ Mar de la Xina, amb 59 habitatges per a joves.
Aquest govern ha justificat el seu pacte tripartit amb una emergència a la qual hi ha dedicat només un mínim esforç. Han passat dos anys i aquest govern no té cap plantejament global o com a mínim conegut.

STOP RAGULL CENTRE

Junts per Sant Cugat farem tot el possible perquè no s’executi aquest nyap urbanístic, es mantingui la qualificació i s’impulsi d’una vegada la construcció d’habitatges protegits en altres solars previstos en el PGM.

Farem tot el que estigui en les nostres mans per preservar el model de ciutat i urbanístic de Sant Cugat
Farem tot el que calgui perquè Sant Cugat no hi hagi edificis d’habitatges de 10 plantes que densifiquin la ciutat i la facin recular en qualitat urbana, sostenibilitat i mobilitat eficient i verd urbà.

Com explica la premsa de Sant Cugat aquest afer:

EL PROJECTE

El POSICIONAMENT DE JUNTS PER SANT CUGAT