Núria Fernández: “Falsa normalitat”

Penso molt sovint  en els meus avis, els dos van estar tancats a diferents presons per ser republicans. El primer a Jaén i l’altre a Lleida. El meu besavi, el pare de l’àvia Maria, va ser condemnat a mort i familiars seus van haver de marxar a l’exili.

Aquesta sembla una història passada, però la repressió d’antuvi torna avui en un format 2.0. M’agradaria saber què pensarien ells de la situació que vivim a Catalunya, per què encara que sembli que les coses han millorat, les guerres no cal que siguin bèl·liques per anomenar-les així.

L’Estat espanyol ha declarat la guerra a les llibertats dels catalans i catalanes que no pensem com convé als interessos del gran Madrid.  No vivim una situació de normalitat, res és normal quan continuen havent-hi exiliats polítics, quan hi ha més de 3000 represaliats que són investigats pels tribunals de comptes per ofenses a la corona, per col·locar una pancarta en un balcó, per cantar una cançó, o per moltes altres raons però totes amb el mateix denominador comú, ser independentistes.

La repressió de l’Estat espanyol cap als catalans en general cada dia va en augment, van canviant les formes, l’1 octubre vam rebre cops i ara, ens busquen la ruïna econòmica, i la humiliació política i judicial. I això continuarà mentre mantenim la majoria independentista al nostre país. Com ja va dir l’Aleix Sarri en el “Parlem Junts” del passat mes d’abril, no ens reprimeixen de cop i tots a la vegada perquè seria molt sonat; ho van fer dia a dia i de forma sostinguda perquè ens hi anem acostumant.

Quin és l’Estat del què ens volem deslligar per ser lliures de veritat?
L’Estat que té una justícia que canvia de parer segons la persona que es troba davant i el seu ideari polític.
L’Estat que té un Gobierno que és la principal garantia d’un model centralista que només inverteix a Catalunya el 36% del pressupostat en detriment al 184% de l’executat a Madrid.
L’Estat que practica un assetjament continu als catalanoparlants perquè vol reduir la nostra llengua que és el nervi de la nostra identitat i cultura.
És la falsa normalitat. La que no hem de normalitzar mai!

Els meus avis van lluitar i van ser empresonats per uns ideals. Crec que ells i molts altres que varen passar l’horror de la guerra no voldrien que ens quedéssim amb els braços plegats, conformant-se en aquesta falsa normalitat que estem vivint avui.

La unitat, treballar junts, braç a braç, amb moral de victòria i desconnectant cada dia com vàrem fer el primer d’octubre és l’única fortalesa de l’independentisme per fer realitat el que ja hem votat: independència!

Núria Fernández
Regidora de Junts per Sant Cugat

Article publicat a Cugat Media