Les ordenandes fiscals del 2021 no milloren les oportunitats de la ciutadania en aquesta greu etapa

El Govern Tripartit no té un pla

L’aprovació inicial de la modificació de les ordenances fiscals municipals de 2021 que va tenir lloc el mes d’octubre expressa, més enllà dels discursos, la voluntat de l’equip de govern de no tocar res substancial de l’escenari econòmic financer que prové de l’anterior mandat malgrat la dràstica modificació de la conjuntura. L’únic canvi rellevant amb la irrupció del nou govern ha estat una pujada moderada de l’IBI l’any 2020 acordada molt abans de la irrupció de la pandèmia però després de la formulació d’un llistat d’inversions previstes per aquest mandat que de ser realista. Si realment l’equip de govern tingués intenció de fer ni que fos una part del que ha promès

  • hauria aprovat un escenari fiscal molt més ambiciós, és a dir, una forta pujada d’impostos, o bé
  • una forta reducció de la despesa ordinària que hagués generat un gran estalvi corrent que permetés finançar aquelles inversions, o, finalment,
  • hauria de preveure un endeutament molt més gran del que avui té l’Ajuntament.

La realitat, però, és que ni hi ha increment d’impostos, ni la despesa corrent està continguda, ans al contrari, ni es preveu un increment del deute, que sapiguem (en realitat es va fer una amortització anticipada de deute de prop de 4 M€ fa cosa mig any, sense que ningú la demandés).

La conclusió inevitable és aquella en la que anem insistint. No sabem cap on anem, no hi ha estratègia econòmica ni financera que sustenti ni remotament el llistat d’inversions que el govern va comunicar en el seu dia.

 

Ordenances deslligades del pressupost

Ja estem quasi a meitat de mandat. El de 2021 serà el segon dels tres exercicis pressupostaris que l’actual govern executarà íntegrament, si res no canvia. Tot així no hem estat capaços de plantejar un escenari pressupostari que estigui aprovat a 1 de gener ni hem estat capaços de reflexionar sobre el marc d’ingressos de manera relligada amb el marc de despeses.

Hauria estat molt convenient haver pogut tractar les ordenances fiscals en el marc d’una planificació econòmica, financera i pressupostària de la qual malauradament no disposem. Les ordenances fiscals determinen el marc d’ingressos, els quals, idealment, haurien d’estar plantejats per cobrir un marc de despesa prevista (un pressupost, almenys esbossat) que donés resposta a una planificació estratègica valorada i la determinació d’uns objectius ben definits i amb indicadors. No disposem de res de tot això.

 

Insuficient reacció a la pandèmia durant 2020

Per molt que insisteixi el tinent d’alcaldia l’Ajuntament ha formulat una planificació no ha destinat 16 milions d’euros a superar la crisi econòmica derivada de la pandèmia. Insisteix contínuament en aquesta xifra, però a ningú se li escapa que una falsedat dita mil vegades no deixa de ser una falsedat.

  • Aquests 16 M€ inclouen més de 4 M€, per exemple, d’amortització anticipada del deute. Què carai tindrà a veure això amb la d’oferir oportunitats a persones i empreses afectades per la pandèmia? Res. Si afecta d’alguna manera és en sentit contrari, evidentment.
  • Inclouen la cobertura milionària (i lògica) dels dèficits dels organismes autònoms, les millores organitzatives i tecnològiques de la mateixa organització, increments de plantilla, contractacions directes i fins i tot el bloqueig de part del pressupost disponible per fer front a reduccions en la recaptació fiscal, que estan per veure, perquè fins ara només consten cobraments posposats, cosa que si té a veure amb la tresoreria, però no amb el saldo pressupostari.

La realitat és que els recursos posats a disposició del teixit econòmic superen a penes el milió d’euros, i això després que s’hagin incrementat els pressupostos en 900.000 € ja a les darreries de l’any, quan era obvi que la resposta municipal estava sent inacceptablement minsa.

La cobertura social sí ha hagut de reaccionar a l’alça, lògicament, i més que ho haurà de fer en el futur.

Per desgràcia, entre els mesos de febrer i març de 2021, quan arribi la liquidació del pressupost de 2020, el que veurem és que l’ajuntament haurà tornat a fer superàvit i que els saldos de liquiditat als seus comptes corrents seran encara més grans. Tant de bo ens equivoquem, però si això és així voldrà dir que l’ajuntament haurà tret més riquesa de la ciutadania de la qual li ha aportat, i això en els temps que corren és simplement injustificable. És a dir, tenim un govern a l’ajuntament que empobreix la ciutadania en el pitjor moment possible.

Que hi hauria dificultats fer executar despesa era una cosa òbvia des del mes de març, i ja ho vàrem dir aleshores. Per això calia una revisió integral del pressupost prorrogat, tant d’ingrés com de despesa que adeqüés la institució a unes circumstàncies totalment noves. No es va fer, i el resultat ja l’anem veient: pèrdua d’empreses, pèrdua d’ocupació i pèrdua en la renda i en les condicions de vida a la nostra ciutat, superiors fins i tot a la de la majoria de municipis comparables.

El lideratge, el dinamisme econòmic i la potència social de la nostra ciutat han capgirat sobtadament la tendència tan llarga i tan positiva impulsada des dels governs anteriors, en definitiva. I això tindrà severes conseqüències socials.

 

El que sabem de 2021 i 2022 i la reacció del Govern Tripartit

Les coses no milloraran per si soles a curt termini. El que anem sabent dels programes de vacunació auguren un panorama encara molt llarg, potser per a tot l’any que aviat començarà, de restriccions, mascaretes, inseguretat i consum privat molt contingut. Moltes petites empreses, petits negocis, comerços, bars i restaurants… no aguantaran una tercera o una quarta onada i seguirem perdent vitalitat i qualitat urbana als nostres municipis.

Sabem també que els comptes públics es ressentiran molt greument de tota aquesta situació. Patiran fortes davallades als ingressos corrents i forts increments en les necessitats de despesa assistencial. A l’Ajuntament ho notarem sobretot l’any 2022.

Més necessitats i menys ingressos, en definitiva. D’intensitat encara no del tot determinada, però aquest és l’escenari que afrontem i que no veiem reflectit en canvis substancials a les previsions pressupostàries i fiscals que formula el Govern.

 

Nou mesos de propostes fiscals i pressupostàries de Junts per Sant Cugat

Arribem ja a les acaballes de l’any 2020. Des del mes de març el nostre Grup ha vingut formulant propostes i més propostes orientades sempre a posar tots els recursos disponibles al servei de les necessitats presents i previsibles que tindrem com a municipi. Hem anat afirmant que era clau sostenir el teixit econòmic i l’ocupació que genera, així com el teixit social, per fer possible una recuperació ràpida quan es donin les circumstàncies sanitàries. Perquè quan acabi la pandèmia, que acabarà algun dia, necessitem els operadors econòmics per tirar endavant. Hem proposat canvis profunds tant a les previsions d’ingrés com a les de despesa.

  • Hem demanat lideratge per fer sinergies amb els municipis de l’entorn, per mobilitzar fons europeus, per lluitar contra la iniquitat del tribut metropolità, i sobretot, per mobilitzar recursos que vagin molt més enllà dels pressupostos públics, perquè una crisi com aquesta no és pal·liar comptant només amb la força de l’Ajuntament.
  • Hem proposat anul·lar les taxes d’ocupació de via pública per a bars i restaurants i la taxa de residus que grava l’activitat del comerç.
  • Hem plantejat crear espais protegits d’oci nocturn per sostenir també aquest sector en un marc que oferís entorns segurs també des de la perspectiva sanitària.
  • Hem al·legat dotar un suport pressupostari fort per a la digitalització de les pimes i els autònoms, així com per a la implantació coordinada de mesures sanitàries a l’activitat comercial.
  • Hem proposat que el fons per promocionar el consum local rebés també aportacions privades de grans empreses per dotar-lo de molta més capacitat d’impuls.
  • Hem posat sobre la taula un mecanisme per frenar el tancament de negocis basat en la interrupció o eliminació de les obligacions de pagament que les porten a la liquidació, acompanyat d’un instrument coercitiu en forma de taxa COVID, a través de la celebració d’un gran Pacte per a la salvació (no per la recuperació) de la nostra economia.
  • Hem instat insistentment la suspensió del tribut metropolità, i davant la impossibilitat, hem redactat propostes i més propostes per tal que almenys no gravés persones i famílies en risc d’exclusió, comerços, hostaleria, autònoms i pimes afectats per la pandèmia.
  • Anem insistint en la necessitat de fer el que calgui per reduir i/o posposar de manera selectiva la càrrega fiscal als col·lectius més sensibles. Calia fer-ho, primer, posposant cobraments de 2020 i segon adequant les ordenances de 2021 de tal manera que l’efecte conjunt fos la reducció desitjada.
  • Hem denunciat una vegada i una altra que la via de la subvenció és lenta i ineficient. És molt més efectiu deixar de recaptar que recaptar per després subvencionar, que té grans costos de gestió tant per als administrats com per a l’administració.
  • Hem proposat que és ara quan l’Ajuntament ha de posar tota la seva força al servei del sosteniment del sistema. Que té marge per endeutar-se, per invertir en actius físics i intangibles, en la fortalesa econòmica local.
  • Hem proposat que l’Ajuntament posi en marxa mecanismes d’adaptació al nostre cost de la vida per complementar la renda bàsica universal.
  • Hem demanat l’establiment de criteris públics per a la reducció i/o la condonació dels lloguers a persones i famílies, i per als negocis en risc.
  • Hem proposat la creació d’un mecanisme de suport a les entitats per la via del patrocini així com la dotació d’un gran fons de contingència que no només sostingués sinó que reforcés el nostre teixit social, que necessitarem més que mai.
  • Etcètera.

Res de tot això, o pràcticament res, ha estat assumit pel Govern Tripartit. No hem compartit diagnòstic ni tampoc el pla de mesures que hauria tingut molt més impacte per evitar una gran crisi social que ja tenim a sobre i que tot indica que empitjorarà severament.

CONCLUSIONS

Davant aquests antecedents:

  1. El Grup Municipal de Junts per Sant Cugat ha optat per no presentar més al·legacions que tindrien en qualsevol cas un perfil de caràcter tècnic i de matisació dels pocs canvis que s’han formulat dels del Govern.
  2. Des de la constatació de les dades que ja es van publicant, expressem un cop més la nostra alarma pel Govern Tripartit està conduint l’àmbit econòmic a l’Ajuntament de Sant Cugat.
  3. Anunciem el nostre vot contrari a les ordenances fiscals de 2021 atès que no aporten pràcticament res per millorar les oportunitats de la ciutadania en aquesta etapa d’extrema dificultat ni es trobem inserides en una estratègia econòmic-financera consistent.
  4. Insistim en la nostra predisposició a col·laborar en una revisió profunda de l’orientació econòmica del nostre Ajuntament que creiem absolutament imprescindible per mirar de pal·liar des del nostre municipi les greus afectacions socials i econòmiques de la pandèmia.
  5. Esperem poder-ne parlar molt a fons quan el govern enceti per fi el diàleg per dotar la ciutadania del millor pressupost possible per a l’exercici 2021.