Junts per Sant Cugat presenta al·legacions al projecte Ragull Centre

ANTECEDENTS

  • En el Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat del mes d’abril de 2021 l’equip de govern va aprovar inicialment i gràcies a la majoria que conformen les tres forces d’ERC, PSC i CUP, el conveni entre l’ajuntament i Ferrer Internacional que ha de permetre la requalificació de sòl industrial per construir habitatges privats, d’HPO i dotacionals en dos blocs de planta baixa + 10 plantes. També s’hi preveu una gran superfície comercial, un aparcament per 300 vehicles i el magatzem de la brigada municipal.
  • Junts per Sant Cugat es va posicionar radicalment en contra perquè és un canvi del model urbanístic de Sant Cugat.
  • Hem treballat un document d’al·legacions (adjunt al comunicat de premsa) on recollim els arguments del posicionament de JUNTS en contra d’aquesta decisió. Vam dir que faríem tot el possible per aturar aquest projecte i presentaríem al·legacions. Són un total de 6 al·legacions que van des del model urbanístic al risc que el grup empresarial Ferrer decideixi tancar la seva planta de Sant Cugat i canviar d’ubicació; també parlem d’habitatge, de les característiques del projecte, de la pèrdua de sol industrial i d’incoherències formals que anul·len l’acord del plenari.

 

QUINES SÓN LES NOSTRES AL·LEGACIONS

  1. Model urbanístic
  • El projecte Ragull Centre trenca la singularitat urbanística de Sant Cugat, una ciutat verda, amable i poc densa. Hi havia un consens polític sobre el model de creixement que el govern tripartit ara vol trencar tot i que en campanya no ho van anunciar. Ens proposen una transformació urbanística que passa d’una ciutat verda i esponjada a una ciutat densificada. Amb propostes com les de Ragull Centre, blocs d’11 pisos rodejats d’indústries tornem 40 anys enrere, a un urbanisme franquista que tants mals exemples ha deixat.
  1. El projecte Ragull Centre
  • Construir dos blocs de planta baixa +10 plantes trenca amb qualsevol encaix arquitectònic de qualsevol ciutat mitjana. L’espai lliure, que mal anomenen plaça, és de molt poca qualitat, peça interior amb només una façana a carrer és un espai tancat. Un principi bàsic en urbanisme és evitar la mixtura d’usos industrials de cert nivell, com el de Can Magí, amb usos residencials. Tindríem habitatges rodejats d’indústries. No és sostenible fet un aparcament per a 300 vehicles.
  • L’origen de la transformació urbanística és a iniciativa privada. A partir de voler instal·lar un supermercat es van superposant altres usos per justificar una requalificació que només obeeix al lucre privat i a la incapacitat de desenvolupar altres sectors del PGM que permeten la implantació d’habitatge protegit. El govern ens vol fer creure que ha aconseguit que el 50% del sol passi a ser públic. Però això no és fruit d’una negociació perquè ho fixa així la Llei.
  1. L’habitatge públic
  • Sant Cugat ha de continuar fent habitatge protegit de qualitat integrat a la ciutat com va fer des de la creació de Promusa fins al mandat anterior, que vàrem aprovar el Pla Promusa 2030 (amb una promoció a Can Mates lliurada en aquest mandat i una segona en fase de construcció). Han passat dos anys i el govern tripartit no ha iniciat cap nova promoció d’habitatge públic i comencen les presses.
  • El projecte Ragull Centre incompleix la legislació d’habitatge protegit que determina la reserva d’un 40% del sostre d’habitatges de nova implantació a habitatge protegit. El govern tripartit parla, faltant a la veritat, d’un 61%, però és fals perquè compten els habitatges construïts en el que seria sol d’equipaments. La llei preveu un mínim d’un 40% sense que aquest pugui incloure l’habitatge dotacional. Els 42 pisos de lloguer general suposen un 35% i no arriben al 40% previst per la Llei. Els 30 dotacionals no s’han de sumar.
  1. Pèrdua de sòl industrial
  • Les requalificacions de sol industrial han de ser excepcionals i basades en criteris exclusius d’interès públic que responguin a una visió global de la ciutat. Representa un antecedent molt preocupant el fet d’incentivar la deslocalització i destruir el teixit industrial de Sant Cugat i la consegüent pèrdua de llocs de treball. Cal fer tot el contrari, activar polítiques per promoure la instal·lació d’indústria neta, tecnològica, innovadora amb valor afegit. Altres empreses poden pensar a fer el mateix. Negar-s’hi suposaria una dispensa singular a favor de Ferrer i això és contrari a la Llei.
  • Aquesta decisió del govern tripartit contradiu la moció aprovada per donar suport als treballadors de l’antiga planta de Delphi del 21.12.2015 per unanimitat de tots els grups polítics de l’Ajuntament de Sant Cugat. Entre els acords de la Moció hi havia el compromís de no tramitar en el futur una requalificació en sòl residencial.
  1. Mancances i incoherències administratives.
  • Els informes tècnic i jurídic són anteriors a la data d’entrada del registre del projecte: l’informe tècnic i jurídic daten del 25 de març del 2021 i el registre de la proposta de conveni data de 26 de març. Com es pot informar tècnicament i jurídicament un expedient abans que aquest existeixi formalment??? L’informe tècnic no està emès pel tècnic competent sinó per un càrrec de confiança o assessorament especial. La competència és del Cap de servei de planejament de l’Ajuntament.
  • Aquests dos defectes de forma ens porten a creure que l’acord del Plenari és nul a causa de la invalidesa dels informes previs. Manca l’estudi econòmic i l’informe de fiscalització econòmica prèvia de la intervenció municipal. Aquesta mancança suposa una falta total de transparència i bona gestió. Com es pot decidir res sense aquesta informació? I més greu… Com es pot determinar l’interès públic?
  1. Deslocalització de Ferrer Internacional

Si prospera el projecte Ragull Centre, la pressió veïnal pels sorolls, molèsties, olors, camions, etc intrínseques d’una zona industrial podria suposar l’inici d’una negociació entre ajuntament i el grup Ferrer perquè aquest decideixi abandonar la zona i iniciar la requalificació a gran escala amb el resultat que l’empresa tanqui a Sant Cugat i es traslladi a una nova ubicació sense cap cost, ja que obtindria grans plusvàlues amb la requalificació. Són possibilitats a futur que no podem obviar, que ens han de preocupar com a ciutat i que cal evitar des d’un inici.

DESCARREGA’T LES AL·L:EGACIONS