Joan Puigdomènech: “Resoldre queixes o projectar amb la gent?”

Fa temps un responsable molt bregat de l’Ajuntament de Barcelona em va dir: “De sempre, la nostra manera de treballar era que quan hi havia una transformació de la ciutat, redactàvem un gran projecte que a continuació exposàvem al públic amb un període de presentació de queixes (altrament dit al·legacions). Quan ho hem fet al revés, o sigui, parlar amb la gent i anar definint el projecte interpretant el que els usuaris esperen d’aquella transformació, el resultat és més satisfactori i té més acceptació”.

Al proppassat Ple Municipal de Sant Cugat del mes de juliol, la intervenció d’un veí de la ciutat durant l’audiència pública m’ho va fer recordar. El senyor Vidiella exposava tota una sèrie d’arguments ben fonamentats sobre dubtes no resolts en la implantació de la zona de baixes emissions a la nostra ciutat. Entenc que els responsables d’aquest projecte, una vegada enunciada ja la seva posta en funcionament, els fa de mal acceptar el que proposa i li diuen “ens ho mirarem i ja veurem què podem fer”. Tots estem d’acord que tenir un aire més net és beneficiós, però les reflexions que el senyor Vidiella ens va lliurar en un llapis de memòria durant el Ple no podien haver format part de la implantació, i no “a posteriori”?

Sempre queda allò tant cru de “Ja sé que Vostè no està d’acord amb mi, però el que li he exposat és el que hem decidit”. Fins i tot fa mal sentir-ho dir amb veu alta.

Un altre exemple és el de l’anella verda. El principi de pacificar el trànsit a base d’incorporar una mobilitat més sostenible crec que l’acceptaria tothom. Per tant, parlem-ne, detectem totes les dificultats, els casos particulars, els desitjos per part de la ciutadania i… quan estigui madur, implantem-la amb l’acord d’una gran majoria. Ja s’ha vist que és problemàtic fer el revés: implantar-la amb sec, i després anar resolent (si es pot) les dificultats que vagin apareixent.

Amb diferents matisos podríem parlar també d’altres fronts que tenim oberts a la ciutat: projecte Ragull, Can Cabassa, …

Us puc assegurar que hi ha prou experiència al cos tècnic de l’ajuntament per a treballar d’aquesta segona manera: Davant d’un primer enunciat obrim les portes a la gent afectada, a la gent interessada, a la gent que té alguna idea per oferir… i la feina dels tècnics és mirar la manera d’anar traduint en el projecte les aspiracions de qui ho farà servir. El projecte va i ve diverses vegades (veïns-tècnics-veïns…), les vegades que faci falta, fins a arribar a una formulació que tingui la màxima acceptació. Aquest serà el projecte a dur a terme i no pas el del primer enunciat.

Potser si heu arribat a llegir fins aquí, us semblarà que això fa que s’alenteixi qualsevol tema, però no és així. Es tracta d’absorbir les al·legacions en la fase de formulació del projecte. Estic segur que si el senyor Vidiella hagués participat en un procés d’aquest tipus, no hauria anat a l’audiència pública i, segurament, seria ferm partidari de la solució a la qual s’hauria arribat.

Joan Puigdomènech
Regidor de Junts per Sant Cugat

Article publicat a Cugat.cat