Joan Puigdomènech: “L’exemple de Sol i Aire”

La fermesa dels veïns de Sol i Aire i l’ajuda de l’Ajuntament de Sant Cugat en ple (amb diferents graus de compromís) han aconseguit el dimarts passat frenar un text que era hostil a aquest veïnat del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola.

Sol i Aire és una comunitat del nostre municipi molt valuosa. Enclavada al bell mig del Parc de Collserola té un nivell extraordinari de cohesió interna. Entre tots cuiden de la seva gent gran, compten amb un grup d’autoprotecció contra el foc, vigilen que els visitants de cap de setmana no facin malbé l’entorn proper de Collserola, i moltes coses més. Fa anys escrivia un article al desaparegut Diari de Sant Cugat que portava per  títol “Sol i Aire, per exemple“ , ara em tocaria reescriure’l com “L’exemple de Sol i Aire”

Recordo gratament les converses que teníem l’amigable regidor Guim Pros i jo mateix redactant una moció en la qual Sant Cugat promovia l’aparició de comunitats que seguissin el rastre del moviment “transition towns” a Anglaterra.

Les formen els veïns d’un bloc de pisos, o d’un carrer o d’un barri que es proposen per si mateixos un repte i el duen a terme amb independència de les administracions. A Anglaterra havien començat amb reptes lligats al consum d’energia, però van evolucionar cap al consum d’aliments i altres temes. El seu objectiu no és criticar l’Administració, si no volen experimentar de manera autònoma el poder de la col·laboració i fan  gimnàstica ciutadana per quan arribin les adversitats de tota mena, que algunes d’elles ja les tenim aquí.

Quin hauria de ser el paper de l’ajuntament en aquests casos? I arribàvem a la conclusió que el seu paper era donar un cop de mà quan aquestes comunitats els calgués ajuda per anar més lluny. En cap cas es tractava ni de fundar comunitats com aquestes des de l’ajuntament, ni controlar-les, ni organitzar-les. Simplement ajudar-les a seguir sent autònomes.

El plenari  de sant Cugat va aprovar aquesta moció i, mesos més tard,  des d’altres Ajuntaments  i de grups municipals de tots els colors, ens demanàvem que els expliquéssim el sentit de què havíem aprovat.

Avui Sol i Aire, per a poder seguir sent autònoma, ens ha demanat ajuda per a defensar el seu nucli habitat en el Plenari de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i, malgrat les dificultats, hem encertat  en ser-los útils per a superar l’entrebanc.

Guim, si em llegeixes, hem complert amb  el paper  que aquell dia vàrem escriure.

Llarga vida a Sol i Aire!

Joan Puigdomènech
Regidor de Junts per Sant Cugat

Article publicat a Cugat.cat