Joan Puigdomènech: “Decorats i ànimes trobats tot anant pel carrer”

Els edificis emblemàtics no són solament una combinació feliç de materials, tenen ànima. Fa alguns anys grans fortunes americanes van invertir a emportar-se ermites romàniques senceres i transportar-les al seu país: eren minuciosament desmuntades pedra per pedra, numerades fins al detall i refetes exactament a aquell país, i, tanmateix, no eren la mateixa ermita que havien comprat. Podeu imaginar el claustre del nostre monestir reconstruït a Manhattan? Què els falta? L’ànima.

Comencem la caminada a la plaça Octavià. A una cantonada, tancant la plaça, un edifici sencer ha estat enderrocat (cal Boter Negre). Edifici, façana i ànima han fugit amb la cua entre cames de la plaça. Ens asseguren, però, que el nou edifici tindrà la mateixa façana reconstruïda, mentre que la resta de l’edifici seguirà els estàndards moderns. Argumenten que d’aquesta manera, amb aquest nou decorat, la plaça (no el nou edifici) conservarà l’ànima tot i que ja havia sofert, fa molt temps, ferides amb edificis no massa respectuosos. Vegem si aquest nou decorat li agrada la plaça

Carrer Major amunt, arribem a la plaça de Sant Pere on ens anuncien que Cal Bal va a terra. L’edifici havia sofert un deteriorament progressiu que feia inviable restituir tot l’edifici, de manera que l’ànima ja feia un temps que s’estava pensant marxar. Aquí se’ns planteja una nova modalitat: Es mantindrà la façana actual sense reconstrucció, solament fent-ne manteniment. Aquesta modalitat assegura que la plaça tindrà el seu decorat intacte. Ben mirat l’ànima de la plaça segurament no se’n ressentirà i, en canvi, està queixosa d’una invasió desmesurada de terrasses.

Enfilem avinguda Catalunya, Lluís Companys i arribem a la plaça Lluís Millet (la plaça de l’estació). Aquí, malgrat el que digui el catàleg, molts ciutadans hem convingut que cal conservar el decorat i l’ànima del Cafè Catalunya. Vàrem resistir propostes d'”ho tiro tot a terra i ho reconstrueixo”, volíem en definitiva salvar el decorat i l’ànima. Però vàrem cometre un error greu: es va engrandir fora de mida les obligacions que anaven més enllà del cafè Catalunya, de manera que l’ànima del cafè vaga desconsolada en una mena de purgatori. Passarà temps i més temps i la plaça i el cafè se n’aniran entristint. La plaça veient com una de les seves peces emblemàtiques entre en declivi i l’ànima del cafè esperant que algun cavaller agosarat la vingui a treure del purgatori.

 

Joan Puigdomènech, regidor de Junts per Sant Cugat.

 

Article publicat a Cugat Mèdia.