Eloi Rovira: “La cimera climàtica: esperança o desil·lusió”

Fa uns dies va començar la COP26 a Escòcia, i malgrat que encara queda una setmana ja hem tingut una mica de tot… els grans titulars i reptes mundials, fets contradictoris que malmeten la imatge dels i les dirigents mundials, els països de sempre que no han respectat massa o res els acords marcats fins avui dia ( i personalment, no crec que comencin a fer-ho ara).

Els reptes són majúsculs i el temps de reacció escàs. Però sembla que els únics que ens preocupa i ens ocupa, són la ciutadania. Reciclem; reduïm els consums (això potser només pel preu, però vull pensar que no); els que s’ho poden permetre, compren vehicles elèctrics; canviem els hàbits de la nostra mobilitat personal, etc.

I les administracions, què fan? Grans titulars, grans objectius… però els fets, deixen molt a desitjar. Les Zones de Baixes Emissions, una gran mesura per millorar la qualitat de l’aire i reduir les emissions, però, que sense estar acompanyada de millores en la mobilitat del transport públic (rutes, preus, horaris), poca utilitat tenen. Dificultat per tramitar expedients per la instal·lació de plaques fotovoltaiques d’autoconsum, el famós impost al sol (afortunadament derogat), ara l’impost al CO2… Pel que sembla, doncs, pocs serveis o facilitats a la ciutadania i molts impostos, i això si, molta inversió i innovació ens els seus propis serveis. Potser caldria repensar on posar el focus de les polítiques mediambientals per aconseguir una major implicació de la ciutadania.

I què passa amb la indústria? Les grans indústries són els majors productors de gasos d’efecte hivernacle i responsables de l’acceleració del canvi climàtic. I res es podrà fer mentre hi hagi països que funcionin com a paradisos climàtics on aquestes no hagin de complir mesures restrictives o compensacions (un tema per tractar a banda) per produir els seus productes.

I aquí, les administracions i els governs és on han d’actuar seriosament, amb mesures de xoc i de forma global. I aquesta és la dificultat més gran que hauran de resoldre els i les grans líders mundials durant aquesta setmana, posar-se d’acord mai els hi ha sigut fàcil, i aquesta vegada tampoc ho serà.

Tots i totes volem que hi hagi grans acords mundials per revertir la situació, però en cas de no aconseguir-ho, potser tocaria repensar les relacions amb els països dissidents i començar a canviar les polítiques socioeconòmiques per poder pressionar i aconseguir la seva participació real en la lluita pel canvi climàtic.

Eloi Rovira
Regidor de Junts per Sant Cugat

Article publicat a Cugat Media