Carmela Fortuny: “Tots els independentistes hem d’ensenyar les cartes abans del 14-F”

Carmela Fortuny va guanyar les eleccions municipals a Sant Cugat del Vallès amb JxCAT el juny del 2019, després d’haver ocupat l’alcaldia un any abans en substitució de Mercè Conesa. Tot i tenir 9 dels 25 regidors i sumar amb ERC majoria absoluta, els republicans van decantar-se per un pacte amb el PSC i la CUP que els va donar l’alcaldia. Fortuny és vicepresidenta segona de la Diputació de Barcelona, fruit d’un acord amb el PSC. També és una de les impulsores del nou projecte polític de JxCAT. El Món hi conversa després que la fiscalia hagi arxivat la investigació oberta contra l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès arran d’una denúncia de Cs per, suposadament, adjudicar a dit diversos serveis entre el 2012 i el 2018.

El ministeri públic ha deixat clar que no es va cometre cap delicte, si bé constata una “preocupant falta de control” a l’hora de pagar diverses factures que sobrepassaven el límit legal. Les acusacions eren contra el seu partit, que ha governat a Sant Cugat fins al 2019. Es treuen pressió del damunt en aquest sentit?
Hi ha una satisfacció immensa, tant per part meva com a portaveu com dels anteriors equips. De fet, es confirma el que hem defensat sempre. L’arxivament de la causa per part de la fiscalia és una gran notícia, però alhora ens sap greu aquesta manera de fer de Cs, i encara ens dol més que en el cas de Sant Cugat, el tripartit d’ERC, PSC i CUP s’hagi apuntat a la denúncia per embrutar la bona gestió dels governs anteriors.

La fiscalia recomana millorar els procediments. Què es fa malament, encara que no sigui delicte?
Quan jo era alcaldessa, el nou interventor ja va fer un informe de millora dels procediments. Jo tenia molt clar que no hi havia res il·legal, però sí que aquests procediments podien millorar-se. En aquest sentit vam aprovar un decret d’alcaldia, que continua vigent avui, i en el darrer ple de l’Ajuntament l’interventor va donar compte de com evolucionava la instrucció que jo vaig iniciar. I posa de manifest que hi ha procediments que es continuen fent de la mateixa manera perquè no poden fer-se d’una altra manera fins que tinguem un nou contracte d’un servei.

Judicialitzar la vida política, hi hagi indicis de delicte o no, s’ha convertit una estratègia de desgast polític prou generalitzada. S’ha vist amb l’independentisme però també en la política municipal. Assetjar el rival amb processos judicials per desgastar la seva imatge és una nova forma de fer política. Li preocupa?
Com a persona em dol, i com a política ho rebutjo i lamento que es faci política així. En aquests moments, en plena pandèmia, la ciutadania demana respostes per part de les administracions, i sobretot de la més propera, la local. Utilitzar aspectes com aquest per embrutar governs anteriors o d’alguna manera aturar procediments que es puguin dur a terme al Parlament o allà on sigui és nefast. Ens hauríem d’emmirallar en els EUA, Trump ha estat derrotat i haurà de deixar pas a una manera de fer política més humana i més propera. Hem d’evitar que aquest virus trumpista no arribi a casa nostra. Hi ha alguns moment en què això ja passa, i la gent no espera això de cap partit polític. La resposta que esperen els ciutadans no és la crítica constant als governs anteriors, sinó que creem xarxes i que cooperem per poder avançar.

S’ha referit a la necessitat de crear xarxes i de cooperar entre forces polítiques. A Sant Cugat, vostè va guanyar les eleccions amb un 30% dels vots, però un pacte entre ERC, el PSC i la CUP van deixar JxCAT a l’oposició. Un any i mig després, existeix aquesta xarxa, o se senten exclosos de la política municipal?
Sant Cugat, una ciutat netament independentista, amb una força guanyadora independentista que obté un 30% més de vots que la segona força més votada, ERC. Oferim abans, durant i després, un pacte, però ERC decideix apartar una força independentista guanyadora per fer un tripartit amb PSC i CUP. Per tant, no és que ens sentim exclosos, sinó que la ciutat no té l’alcaldessa que majoritàriament van votar els ciutadans. Dit això, assumim les nostres responsabilitats com a oposició. Pots quedar-te sense fer res i esperar les noves eleccions, o fer-ho des del minut zero. No ens sentim exclosos per la ciutadania, i de fet, el nostre dia a dia és parlar amb veïns i veïnes i entitats, fer política a peu de carrer. Ara bé, sí que ens sentim exclosos del govern actual. Entenem que governar la ciutat no passa per la supèrbia i la política unilateral, sinó per crear aquesta xarxa de cooperació. Ho hem intentat i ho continuarem intentant, fent una oposició constructiva. Però la resposta del consistori sempre ha estat una negativa. En tot cas, no ens devem ni a ERC, ni al PSC ni a la CUP, ens devem a la gent de Sant Cugat.

Si ara es repetís un 1-O, Carmela Fortuny creu que l’Ajuntament de Sant Cugat estaria totalment compromès amb la causa com ara fa 3 anys?
Passaria el que passa ara: hi ha tres projectes, tres equips de comunicació, tres maneres de fer i tres ideologies. I això segur que quedaria reflectit en un segon 1-O. Estic plenament convençuda que trontollarien coses. Ara, si la CUP o ERC estan compromeses amb el dret a l’autodeterminació? No en tinc cap dubte que sí. I Catalunya només serà independent si la CUP, ERC i JxCAT es posen d’acord per tirar endavant el procés d’independència i l’amnistia que han de tenir els nostres presos i exiliats.

Vostè és vicepresidenta segona de la Diputació de Barcelona gràcies a un pacte amb el PSC.
A la Diputació també es va intentar pactar amb ERC, tot i que la força guanyadora era el PSC. Pensàvem que era el pacte natural, i ho continuo pensant, era amb ERC i no amb els socialistes. Però va ser impossible, perquè volien el nostre suport però des de fora de la institució.

Elsa Artadi defensava el pacte a la Diputació en una entrevista a El Món argumentant que la Diputació no fa política nacional, sinó que gestiona diners. Hi esteu d’acord?
La Diputació es deu a 311 municipis, des del més gran al més petit, que si no fos per la Diputació no podria tirar endavant els seus projectes. JxCAT i jo com a vicepresidenta defensem el treball que es fa, encara més durant la pandèmia. Per fer política has d’estar dins de les institucions, des de la mirada de JxCAT treballem per la cohesió territorial i per la defensa dels ajuntaments més petits. El balanç de formar part del govern d’aquesta institució és molt positiu. Hem de treballar per la independència i per fer república, però al mateix temps, i tant o més important, treballar per al benestar de la gent.

Per governar a la Diputació amb el PSC cal obviar la qüestió nacional i la repressió de l’Estat? No és motiu de tensió en cap moment?
En la relació que hi ha entre els dos grups que governem la Diputació prioritzem la gestió i l’administració de recursos per als municipis. Quan es presenta alguna moció política, aquí hi ha independència de pensament i respecte institucional. És evident que en la qüestió nacional mai estarem d’acord, però això no justifica que deixem de treballar per a allò que es va crear la Diputació, que és donar suport als 311 municipis que la integren.

Ja en clau catalana, vostè és partidària que els partits independentistes que es presentin a les eleccions posin sobre la taula quins seran els seus aliats per formar govern l’endemà del 14-F? És a dir, que l’elector sàpiga a l’avançada si el seu vot servirà només per a una suma independentista o també per a un pacte alternatiu?
Sóc partidària de la radicalitat democràtica, de la veritat i de la sinceritat en política, i això passa per ensenyar les cartes des del minut zero. Jo en sóc testimoni, d’aquesta falta de sinceritat a Sant Cugat. Em consta que des de JxCAT ensenyarem les cartes des del minut zero, i defenso que tots els independentistes hem d’ensenyar les cartes abans del 14-F, per radicalitat democràtica. Tothom ha de saber què vota, què passarà amb el seu vot i quines són les possibles jugades democràtiques que després poden fer els partits.

Ara posant-se el barret de JxCAT, quin paper ha de tenir el president a l’exili el 14-F?
Tinc plena confiança en allò que decideixi el president Puigdemont. Crec que s’ha de diferenciar entre el que és la defensa del president legítim i el govern legítim, amb consellers d’ERC i JxCAT, dels exiliats i els represaliats per l’1-O, de la situació actual del país. En aquests moments no tenim la independència, tenim una autonomia que vol lluitar per la independència, que crec que ha de ser al ritme que exigeixi la ciutadania. Hem de veure com compaginem aquesta força i presència que necessàriament ha de tenir el president Puigdemont el 14-F, però també hem de tenir algú efectiu que pugui donar resposta en el dia a dia a la salut, l’educació, la cultura, l’economia i els serveis socials, entre altres necessitats diàries.

Aquests dies s’han complert tres anys que els presos polítics i exiliats són a la presó o fora del país. Des que el juny del 2018 JxCAT i ERC van donar suport a la moció de censura contra Mariano Rajoy, s’ha avançat en la resolució del conflicte?
De cara a la judicialització de la política i la defensa dels drets de Catalunya, no ha canviat gens ni mica. Estem en el mateix punt de partida, i encara et sap més greu, perquè almenys amb el PP parlàvem d’un tipus determinat de govern. Ara amb el PSOE, el ‘més progressista de la història’, la repressió continua, si bé el tarannà és diferent. Dit això, hem de continuar persistint amb la voluntat de diàleg amb l’autodeterminació i l’amnistia.

Finalment, el president Torra ha estat inhabilitat i no hi ha hagut cap resposta contundent de país, com tampoc no hi va ser amb al sentència del Suprem del 14 d’octubre del 2019. A què ho atribueix?
Estem en repressió constant i en plena pandèmia, són dos factors que segur que hi influeixen i molt. Però tenim noves oportunitats i és important que aquestes noves oportunitats les aprofitem per seguir amb el procés d’independència.

Quines noves oportunitats veu?
Les eleccions del 14F.

Seran unes eleccions autonòmiques.
Sí, però tindrem una nova oportunitat de demostrar que som moltes les persones que defensem la independència.

Entrevista de Gemma Aguilera publicada a elMón