Carmela Fortuny: “Tenim, en aquests moments, un govern en standby”

Fa un any i mig que hi ha el nou govern, com el veu?
Al cap de 9 mesos d’inici, vam estar expectants de com començaven a funcionar. Un temps que necessitaven per aprendre. En aquell moment va aparèixer la pandèmia, la qual cosa no desitgem a cap govern. Després d’un any i mig creiem fermament que cal gestionar la crisi social, sanitària i econòmica de la pandèmia a la nostra ciutat i això no es pot fer en solitari. Sempre hem reclamat un pacte de ciutat per plantar cara a la COVID-19 i un pacte que ens impliqui a tots: agents socials, econòmics i grups polítics. Hi ha una paràlisi en el dia a dia de la ciutat. No pots argumentar només sota el paraigua de la pandèmia. És factible i necessari tirar endavant projectes de ciutat al mateix temps que has de gestionar aquesta crisi. Constatem que no hi ha un projecte, sinó tres, amb tres equips de comunicació, amb tres maneres de fer, amb tres pensaments. Tenim en aquests moments un govern en standby i els hi demanem que estigui en on.

Diu que demanen aquest pacte de ciutat, l’han tornat a demanar en aquesta segona onada? Quina és la resposta del Govern?
No hem abandonat mai l’esperit de col·laboració i no ho farem, és la nostra manera de fer política. Vam treballar les mesures que ja coneixeu, consensuades amb els agents de la nostra ciutat i davant d’aquesta proposta de col·laboració sempre hi ha hagut una reacció per part del govern: treballar de manera unilateral. Ningú se’n sortirà sol, cap govern. Per la segona onada estem esperant una actualització de les mesures en l’àmbit sanitari i econòmic i també de l’urbanisme tàctic.

En quins temes concrets hi ha paràlisi?
N’hi ha molts. Hi ha projectes que no es batallen fins al final. Per exemple, al barri de Mira-sol, les pantalles acústiques, o la mateixa coberta de Mas Gener. Quan hi ha un no d’alguna altra administració no es lluita prou i això és paràlisi, tampoc veiem que evolucioni el complex esportiu de la piscina de Mira-sol. Estem esperant que obrin la Unió, estem esperant al fet que l’hipòdrom s’acabi amb la connexió perquè els vianants puguin passar. També hi ha marxa enrere en aspectes que ja estaven travats. Qualsevol altre govern el que faria seria fer-s’ho seu, com per exemple el Pla Promusa amb temes d’habitatge. Encara no he vist cap projecte relacionat amb habitatge. El que ens trobem després d’un any i mig ha estat l’entrega de 58 pisos, dos mesos després que la senyora Ingla fos alcaldessa, que venien del mandat anterior.

L’habitatge és una de les banderes del nou govern?
Per això em sorprèn. Nosaltres teníem un pla, que es va aprovar. Hem fet propostes, aprovada pel ple el pla Promusa 20/30 tenia calendari, tenia ubicacions, finançament. La creació de 600 habitatges a Sant Cugat. La llei de regulació de lloguers és un pas, però com a ciutat també hem de poder fer coses, projectes com cooperatives, projectes d’habitatge amb la gent gran amb relació a plataformes de serveis, on hi pugui haver un centre de dia i habitatges tutelats. El projecte d’habitatge no pot estar només continuat amb els ajuts a l’IBI, que ja vam iniciar nosaltres. També hem de veure com atenem aquelles persones que són moltes que queden fora de les promocions de Promusa.

Com són les relacions amb el govern?
Estem obligats a entendre’ns, i més en una situació com la que vivim. Les relacions han de ser d’un impecable respecte institucional, això és el que nosaltres fem i reclamem i també les relacions han de ser de cara al govern a oposició. Una oposició que aporti, discrepi, però també aplaudeixi si hi ha algun tema que sigui bo per a la ciutat. L’obligació del govern és escoltar aquesta oposició. El que m’agradaria manifestar és que jo pateixo pel poc respecte institucional que hi ha de cara a l’oposició, i en aquest cas al grup de Junts. No és una imatge que hem de donar els polítics. En un moment en què la política està desprestigiada, només falta que en una situació de pandèmia a sobre es vegi poc respecte institucional d’un govern de cara a una oposició que vol ser constructiva. Entenem que som oposició, però que tenim experiència de govern i que som 9 regidors, que estem al carrer. Això ha d’anar en benefici de la ciutat i de l’acció de govern.

Diu que si s’ha d’aplaudir alguna iniciativa, també ho faran. Quina iniciativa han aplaudit?
Ho he dit públicament en temps de pandèmia, amb les necessitats socials. Aplaudim la bona feina de treballadors socials que s’han distribuït pel territori.

Amb Ciutadans quina és la relació? Al ple passat van presentar una moció conjuntament.
Ens hem d’entendre amb tothom. Amb el tema nacional tenim una gran discrepància, a més ells ho han utilitzat d’una manera poc ètica en el cas de Sant Cugat. A mi em van denunciar per l’estelada, quan jo era alcaldessa.

Tot i ser un grup molt gran el govern té majoria. De quina manera poden influir en la política municipal?
L’única manera que tenim és persistir en ser una oposició en contingut, amb bona feina, connectada a la ciutat, als sectors i oferint propostes al govern. Mantenint aquesta actitud, tot i els no que hem tingut. L’única manera és que el govern obri més la mirada i accepti que plegats podem sortir més enfortits.

Hi ha alguna cosa que la preocupa dels contractes que estan a la fiscalia?
No. Estic molt tranquil·la de la meva gestió a l’Ajuntament, no hi ha en aquests moments cap polític ni cap tècnic cridat per la justícia per cap d’aquests temes. Sí que tinc la voluntat que tot això s’esclareixi com més aviat millor. En aquest sentit, el govern de la ciutat té molts fronts oberts com per ser excessivament proactiu per trucar a la fiscalia per presentar documentació. Jo els diria que aquests esforços els centrin a liderar i donar suport als veïns i les veïnes de Sant Cugat que per això governen. No serem nosaltres qui posarem bastons a les rodes, però entenem que el seu projecte ha d’anar cap a la ciutat no en contra dels regidors i regidores que formem junts per Sant Cugat.

El contracte de la grua municipal sembla que és un dels que pot tenir irregularitats.
No en tinc informació. Crec en tots els procediments tècnics, tot passa per tècnics. No és l’alcaldessa de torn que signa el contracte, hi ha un procediment tècnic que valida el contracte, també per part de l’interventor i secretaria. Confio amb el procediment. Si hi ha una cosa que no estigui ben feta, sigui en aquest cas, o en qualsevol altre cas, jo ho condemnaré i a més ho perseguiré, si cal. Els contractes quan, per les circumstàncies que siguin, no es poden executar es fan a través de factures, això ens passava a nosaltres i els hi està passant a ells. Ells han entès que és una cosa irregular, però no és il·legal. Un interventor ho permet. Ara, ens havíem estat adaptant a la nova llei de contractes i intentat fer això el mínim possible. Ja teníem un pla de millora, impulsat amb l’interventor, perquè cada vegada l’administració s’adaptés a fer les mínimes factures possibles sense que hi hagués la cobertura d’un contracte. Això és el que va passar amb la grua, ara si hi ha algun condicionant més, ho desconec.

Falten dos anys i mig per acabar el mandat. Quins són els tres punts principals que treballareu?
Temes de mobilitat, temes d’habitatge, qualitat de l’aire i després és evident que amb tot el tema de la pandèmia s’imposa una mirada molt concreta en tot el que és el suport al teixit empresarial i comercial i també les necessitats socials que han sorgit. També el tema tecnològic. És molt important que la ciutat estigui connectada. Vam avançar molt quan governàvem amb la connexió física, ja sigui amb les diferents estacions de FGC per com tenim ubicats els serveis als barris… Però pensem que més enllà de la connexió física cal aquesta connexió tecnològica perquè és el futur.

Diu temes de mobilitat, un dels projectes del govern ha estat l’Anella Verda. Quina opinió en tenen?
Potser és una bona idea, no diem que no sigui una bona idea, però discrepem amb el com. No et pots plantejar un canvi de mobilitat amb aquest impacte sense consensuar i buscar alternatives. Si ens pensem que tothom es mou per Sant Cugat, que és gran amb l’orografia que té, a peu o amb bicicleta vol dir que sembla que no vivim a Sant Cugat. Hi ha gent gran, hi ha els districtes. Nosaltres hem de pensar amb moltes altres opcions quan prens una decisió com aquesta. Va ser implantada en un moment incorrecte, sense consens i sense tenir en compte alternatives, que hi són. Nosaltres hem proposat que hi ha d’haver més pàrquings entorn de la ciutat. Ha d’haver-hi més transport que estigui enllaçat amb els ferrocarrils catalans. Una proposta recent que hem fet és el bus gran adreçat a la gent gran i a les necessitats a accés a serveis i a espais de consum per a la gent gran.

Com va viure el trencament entre Junts i el PDeCAT?
És bo que l’independentisme també tingui aquesta possibilitat de diferents mirades. Després ens hem de posar d’acord per allò que estem tots d’acord, el dret a l’autodeterminació, que tot ha de tenir una solució política i no per part de la justícia, i evidentment amb la darrera absolució a la cúpula d’interior, es manifesta que això ha de passar per una amnistia. És bo que hi hagi diferents opcions independentistes i que hi hagi una unitat estratègica quan toqui és el que jo defenso.

Va tenir molt clar quedar-se a Junts i no al PDeCAT?
Sempre he defensat el projecte de Junts. Quan em vaig presentar aquí a la ciutat de Sant Cugat vaig ser una de les candidates més pioneres perquè vaig apostar per una llista transversal, una llista de diferents mirades, una llista que fugís de la dinàmica clàssica dels partits, que no hi haguessin vetos ni quotes. En aquest sentit, no puc dir que es generés a Sant Cugat, però va ser un model. Sempre ho he defensat i he tingut clar que s’ha de tenir un gran respecte per les altres formacions polítiques, sobretot les que pensen com jo en el tema nacional, però hi ha un moment que has de decidir si estàs en un lloc o en un altre.

Doncs quina és la diferència entre els dos partits? És l’estructura de partit? No n’hi ha altres ideològicament?
Ara ja està clar el divorci, presentarem programes i candidats, que veurem de quina manera es trien un i altres… Són maneres diferents de fer política. També es veuran les confluències i diferències a àmbit ideològic.

Pot afectar a la política local, ja que hi ha un grup que s’ha quedat al PDeCAT i un altre grup que no s’ha definit de l’antic espai convergent?
És que nosaltres som Junts per Catalunya i Junts per Sant Cugat i si amb temes de ciutat ens posem d’acord amb altres grups polítics que defensen el mateix i amb els quals podem obtenir majories, ja sigui governant o ja sigui per pactar, aspectes importants, ens posarem d’acord. Però de moment estic concentrada amb el projecte de Junts per Catalunya, Junts per Sant Cugat, i amb el lideratge del president Puigdemont.

Es veu d’aquí a dos anys i mig liderant la candidatura de Junts per Sant Cugat?
Si de fet estic treballant per poder-ho fer.

Després d’un any i mig d’haver guanyat les eleccions i haver perdut l’alcaldia es penedeix de no haver atacat de primer moment el PSC i estar ara governant Sant Cugat?
No, no. Jo vaig oferir a ERC anar plegats abans durant i després. La senyora Ingla va decidir pactar amb el PSC i la CUP, va haver-hi un moment de fer un intent, quan ja veia que es perdia l’alcaldia, però no per perdre l’alcaldia, sinó per perdre el projecte, la continuïtat del projecte de ciutat. Vaig insistir al senyor Pere Soler de poder buscar alguna fórmula perquè almenys jo fos nomenada alcaldessa. Jo li demanava que es votés a ell mateix. Per tant, jo estic molt tranquil·la amb totes les passes que vam fer amb el consens de tot l’equip. Sí que hi va haver alguna discrepància que va originar que algun regidor sortís del grup municipal, que també correspon a la transversalitat de la candidatura i no passa res. Vaig oferir abans, durant i després, i la senyora Ingla va preferir governar amb el PSC i la CUP i a més ara fer renecs del que era abans el govern de la ciutat quan ells també hi havien participat. ERC va participar en els governs d’aquests 32 anys, i el PSC, també. No ho acabo d’entendre.

Entrevista publicada al TOT Sant Cugat per Àgata Guinó