Carmela Fortuny: “L’ànima i la construcció d’una ciutat “

Josefina Mascareñas, Ll. Millet, Av. De la Clota, Pl. d’en Coll, B. Cortada, Vallseca, Mar de la Xina, Pg. Baixador, Can Minguet, Mira-sol Centre, Pl. Rabassaires, Av. Rius i Taulet, Jeroni de Pujades, són promocions d’habitatges de lloguer que l’ajuntament ha anat construint dins la ciutat de forma integrada, 558 habitatges al bell mig del que ja existeix o formant part dels nous espais de transformació i creixement.

Tots aquests edificis han estat respectuosos amb un paisatge urbà de mitjana densitat que ha mantingut l’equilibri entre l’edificació i l’espai lliure amb unes proporcions adequades al benestar que reconeixem en ciutats mitjanes i que ha anat configurant, a través dels anys, l’ànima de la ciutat, és a dir, la percepció d’arrelament i integració social en uns espais compartits. I és en aquesta percepció col·lectiva de la ciutat, en què s’ha de basar qualsevol iniciativa de transformació urbanística.

La ciutat vertical, lluny de les intencions dels anys trenta,  ha servit d’excusa i model pels desastres urbanístics més aclaparadors dels darrers seixanta anys i artefacte perfecte per l’especulació immobiliària més descarnada. Es tracta d’aglomerar el màxim de metres quadrats construïts a favor de la rendibilitat de l’operació, obtenint les plusvàlues de passar de sòl industrial a usos comercial i d’habitatge privats i protegit. És el cas dels blocs Ragull d’11 pisos que rondaran els 40 m d’alçada competint amb el monestir de 42 m.

L’ànima i la construcció de la ciutat, no poden confrontar-se. El que es faci de nou ha de respectar la ciutat existent i estar al servei del benestar general i no caure en la temptació més pròpia dels creadors de bombolles immobiliàries.

Carmela Fortuny
Regidora i portaveu de Junts per Sant Cugat

Article publicat al TOT Șanț Cugat