Carles Brugarolas: “Som la ciutat del Vallès on més creix l’atur”

Els ERTO i la política d’endeutament massiu via ICO estan aconseguint ajornar part de l’impacte econòmic de la pandèmia. La caiguda, així i tot duríssima, no ho està sent tant com es preveia, almenys de moment. Però no ens enganyem, els ERTO impedeixen els ajustos de plantilla i els ICO han disparat l’endeutament de moltes PIME que ja veurem si són capaces d’afrontar quan finalitzin les carències, feliçment allargades. Potser sí, els fons europeus ajudaran molt, però el dany és gran i en part ja irreversible. Una destrucció de 300 empreses (centres de treball real) a Sant Cugat, un 10% del total, no pot ser innocu i costarà molt refer-los i recuperar els més de 4.000 llocs de treball perduts, de moment. Les dades dels serveis socials municipals són prou eloqüents, el patiment social creix ràpidament.

Des de Junts per Sant Cugat anem dient des del mes de març diverses coses, bàsicament aquestes tres:

Primera. En aquest Estat sempre deficitari no hi ha pressupost públic capaç de revertir una situació de caiguda del PIB de més del 10%, ni sumant-los tots. Per generar un repartiment sostenible de les pèrdues calia un gran pacte públic – privat que ni s’ha intentat. El gruix dels ajuts públics municipals estan servint per pagar quotes bancàries, empreses de l’Ibex i impostos d’altres administracions (tribut metropolità inclòs). Això és absurd i injustificable.

Segona. Qualsevol administració que s’ho pugui permetre, en tot cas, és ara quan ha de posar tota la carn a la graella. Endeutar-se en lloc que ho facin els seus administrats. Reduir impostos i incrementar despesa i inversió de manera selectiva, i sobretot, no fer superàvit, és a dir, no extreure més recursos de la ciutadania dels que s’aporten, només faltava això en temps com aquests!

I tercera. Per fer possible una recuperació ràpida és imprescindible no perdre centres de treball, empreses de qualsevol mena. Calia salvar els operadors econòmics! Especialment aquells que més aporten a la nostra ciutat i que més estan patint els estralls de la crisi: comerç, restauració… la nostra petita economia urbana, aquella que ens dóna llum, vitalitat i socialització als nostres carrers i places.

Després d’un any i mig de recorregut del govern tripartit municipal i ja arribant a les darreries del seu primer exercici complet podem començar a treure algunes conclusions clares. El govern parla sempre de quantitats multimilionàries aportades per superar la crisi. La realitat és que per als nostres més de 8.000 autònoms i més de 3.000 empreses i negocis les aportacions disposades fins ara no arriben al milió de €. Ara es preveuen 600.000 € més, tard i encara escàs comparat amb les necessitats presents (i sobretot les futures) i les capacitats del nostre ajuntament.

De reducció tributària, a penes res: De moment ajornaments d’algunes taxes. Ni tan sols, sembla, el govern està disposat a plantejar a l’AMB què girar ara i l’any que ve el tribut metropolità a persones en risc d’exclusió, comerços, restauradors, autònoms i pimes afectats per la pandèmia és una aberració. A l’AMB semblen viure en un altre planeta, per cert, com si no passés res.

S’ha abandonat la cooperació amb els municipis de l’entorn (la seriosa, almenys), curiosament quan per primera vegada en dècades els tres municipis del CiT estan governats pel PSC. Ja no es visualitza un esforç de promoció de l’emprenedoria avançada ni de col·laboració entre els potents vectors universitat – tecnologia – innovació – empresa – administració. Ja no es prioritza la competitivitat de les empreses existents, el seu creixement i la seva capacitat de creació de llocs de treball. No percebem cap projecte orientat a la captació d’empreses, d’inversió. Fins i tot les iniciatives de promoció de l’economia social a penes difereixen de les dels mandats anteriors.

En aquestes condicions no és d’estranyar que Sant Cugat sigui de llarg la ciutat vallesana on en percentatge més creix l’atur, per sobre del 30%, més del doble que a Rubí, Terrassa o Sabadell, per exemple.

I el govern de l’Ajuntament de Sant Cugat? Doncs això, com si res. Les ordenances fiscals ja inicialment aprovades no preveuen grans canvis, i pel que sembla el pressupost de 2021, tampoc. Seguirem amb la inèrcia dels governs anteriors. I el pitjor de tot: molt em temo que liquidarem el pressupost de 2020 amb un enorme superàvit i encara més diners als comptes corrents de l’Ajuntament. Tant de bo m’equivoqui, ho dic de cor, però si això és així algú hauria de fer una seriosa reflexió.

Malgrat el continu rebuig de les nostres nombrosíssimes aportacions, des de Junts per Sant Cugat seguim amb ganes de col·laborar. Expressem la nostra màxima preocupació: no veiem estratègia, no tenim coneixement de cap esforç de planificació econòmic – financera del nostre ajuntament quan l’any 2022 tot fa preveure que patirà una forta davallada en els seus ingressos. Ens impressiona molt negativament com hem passat en pocs mesos de ser líders en creació d’ocupació i reducció de l’atur a ser els pitjors del nostre entorn.

Sant Cugat necessita una altra orientació econòmica. Si Junts per Sant Cugat no pot aportar-la des del govern, malgrat ser la força més votada i amb diferència, voldríem almenys des de l’oposició contribuir a redreçar el rumb. Tant de bo això sigui possible, per al bé de tothom.

Carles Brugarolas
Regidor de Junts per Sant Cugat

Article publicat a Cugat.cat