Carles Brugarolas: “El Tripartit de Sant Cugat deixarà un forat al pressupost”

En qualsevol economia individual, familiar, empresarial o pública, si congeles els ingressos i puges les despeses es crea un forat, és evident. Si tens més despeses que ingressos, podràs pagar tirant dels estalvis, si els tens, però arribarà un moment que se t’acabaran i ja no podràs pagar.

Doncs això és el que està fent el tripartit que governa el nostre ajuntament. Estan pagant despesa ordinària tirant del romanent (“els estalvis”). És correcte, això? En absolut! Com a qualsevol economia, els estalvis han de servir per fer inversions o despeses puntuals, o per reduir el deute, mai per concertar més despesa estructural (“corrent”), perquè els estalvis s’acabaran i aleshores no podràs pagar. Crec que és molt fàcil d’entendre, no cal ser economista.

Aprofundim una miqueta: A finals de 2019 l’aleshores recentment investit govern ERC, PSC i CUP va aprovar les ordenances fiscals de 2020 amb una pujada del tipus d’IBI del 2,92%. La resta de modificacions van ser essencialment tècniques i sense impacte en la previsió d’ingressos. El pressupost ’20 es va tancar amb una liquidació que reflectia l’impacte de la pandèmia: es va recaptar menys de l’esperat, però també es va gastar molt menys. L’Ajuntament va recaptar de la ciutadania molt més del que li va aportar, cosa inacceptable en un context de crisi com el de l’any passat.

Les ordenances de 2021 van congelar els impostos, però no les despeses. El pressupost va presentar escenaris d’ingressos i de despeses quadrats, com és obligat, però en només dos mesos el tripartit va aprovar la incorporació de prop de 9 M d’€ de romanents per sufragar despesa corrent, estructural, que no els havia cabut al pressupost inicial d’ingressos. Sí, allò que dèiem que mai hauria de passar, despesa ordinària pagada amb estalvis, i amb una xifra que ens dóna una idea de magnitud del forat que tenim ja ara al pressupost.

I què passarà en 2022? Doncs que encara no ho sabem perquè no han explicat res. El que sí sabem és, en primer lloc, que per tercer any consecutiu es tornarà a aprovar tard, cosa mai vista a Sant Cugat.

Però sobretot sabem que els ingressos per impostos estan congelats, les ordenances fiscals ara en tràmit així ho preveuen, només creixerà el padró en potser 1M€. També sabem que la PIE (participació en els ingressos de l’Estat, que depèn de la recaptació de dos exercicis abans dels principals impostos), ha de caure, segur. El 2020 va aturar l’activitat durant molts mesos i la recaptació estatal va baixar molt. En canvi, les depeses pujaran: creix la plantilla, creixen les nòmines (un 2% per decisió estatal), creixerà l’import de les factures (la inflació està ara al 5,5%)… Ja es veu que si ara tenim un forat de 9M€ el de 2022 serà encara bastant més gran.

A aquesta situació tan greu ara cal afegir l’efecte de la nova regulació de les plusvàlues. Els incompetents governs de Madrid, tant del PP com del PSOE/Podemos, han estat incapaços de millorar-la quan tocava i ara a correcuita aproven una de nova que fa preveure una davallada d’ingressos del 25-30% per aquest concepte. És a dir, es recaptaran 6 o 7M€ menys, en igualtat de condicions, la qual cosa afegida a tot allò anterior…

El mandat avança ja cap a la fase final. El tripartit, malgrat tenir majoria absoluta, ha estat incapaç de presentar una projecció de les finances públiques, d’aprovar un pressupost a temps, de projectar cap exercici amb una formulació conjunta d’ordenances (que determinen el marc d’ingressos) i pressupost. Fa ja anys que anem reclamant al tinent d’alcalde d’hisenda, Sr. Pere Soler, del PSC, una planificació, informació clara, un canvi de rumb, sempre sense resposta més enllà d’acusar-nos de mentir i de ser catastrofistes. Però és clar, al final tot surt: El tripartit té grans dificultats per quadrar els comptes, ja veurem si finalment presentaran almenys una proposta per 2022 que sigui versemblant, que no sigui paper mullat com la de 2021.

Lamento molt haver d’escriure-ho: Incrementar la despesa sense augmentar els ingressos és una irresponsabilitat, quedaran cicatrius molt profundes d’aquesta mala gestió, un forat molt important que caldrà revertir, que minvarà el múscul de l’Ajuntament per fer front a les necessitats de la ciutadania. Aquesta manera de fer del PSC és inacceptable, com ho és també que rebi el suport d’ERC i CUP.

Des de Junts per Sant Cugat hem de defensar la fortalesa de l’Ajuntament i l’estabilitat financera i la integritat del patrimoni públic, de cara als comptes de 2022 no serem tan flexibles com ho vàrem ser en els de 2021 per raó de la pandèmia. Estarem molt atents i farem el que sigui necessari en benefici de l’interès general, com sempre mirem de fer.

Carles Brugarolas
Regidor de Junts per Sant Cugat

Article publicat a Cugat Media