Carles Brugarolas: “El paper (mullat) dels pressupostos d’en Pere Soler”

La situació econòmica que vivim s’ha capgirat bruscament els darrers mesos. En un context de recuperació postpandèmia insuficient i amenaces evidents pel nivell d’endeutament públic, diversos mercats globals importants han col·lapsat i elevat la inflació fins a nivells que feia moltes dècades que no vèiem.

Ara cal afegir l’esclat de la Guerra d’Ucraïna i les seves importantíssimes conseqüències. Hem instat el govern municipal a tenir present que una inflació ja entorn el 10%, amb l’encariment de lloguers, hipoteques, subministraments i productes alimentaris bàsics ja està generant un dany molt sever en persones i famílies en situació d’exclusió i/o de risc d’exclusió, així com l’economia en general. També a tenir presents impactes directes sobre l’Ajuntament: Les partides pressupostades perdran encara més poder adquisitiu, les licitacions poden quedar fàcilment desertes per efecte de la inflació, és previsible l’encariment del deute i l’escenari d’incertesa incidirà en les expectatives de recaptació per plusvàlues i altres ingressos associats a la construcció o l’activitat econòmica. El Sr. Pere Soler no té res previst al respecte, malgrat les aportacions de Junts per Sant Cugat.

Han rebutjat novament les al·legacions de Junts per enfortir de manera estructural el comerç i la restauració, les entitats, les famílies nombroses, els serveis socials… Increïblement, en aquest marc que travessem, el pressupost preveu fortes caigudes en el suport a l’habitatge. Increïblement també, en el govern que més volia impulsar la participació ciutadana, han desaparegut els fons de lliure disposició dels barris. No es recapta més per redistribuir millor. No hi ha ni una passa endavant en tarifació social. Res.

Aquesta és una mostra més de l’absència de rumb i de planificació, d’opacitat i paràlisi. Es manifesten dificultats evidents per decidir, emprendre i executar actuacions en temps i forma, cosa incomprensible en un govern que té majoria absoluta. Tots els seus pressupostos van tard i deixen poc marge temporal per a la seva execució. Això genera grans romanents i acumulacions de tresoreria (9 M d’€ més en 2021!). Increïble (novament) però cert, en plena crisi, quan encara estem lluny dels nivells econòmics anteriors a la pandèmia, el tripartit acumula més i més milions als comptes corrents de l’ajuntament. I això passa en un context en què la normativa d’estabilitat pressupostària està suspesa, és a dir, en un moment excepcional en què el tripartit té més llibertat per gastar i per invertir que mai!

El ple d’abril votarem l’aprovació definitiva del pressupost. Tindrem 4 mesos menys dels que torcaria per a la seva execució. Quan entri en vigor ja incorporarà nombroses i molt importants modificacions, serà ja un altre pressupost. Continuarà modificant-se profundament durant l’any amb la incorporació de les inexecucions dels exercicis precedents i la realitat no tindrà res a veure amb allò que s’ha previst, que s’ha pressupostat. Un es pregunta, certament, si tota aquesta feina d’anàlisi, de crítica constructiva i de proposta veritablement té sentit. El govern ho planteja com un tràmit perquè saben perfectament que el que ens presenten és paper mullat i que ens ho presenten per evitar el debat. No detallen inversions, destí del romanent ni previsions respecte els Next Generation. Així és, anem a cegues respecte al que representarà poder la meitat del pressupost. Mai havíem vist una obra de govern menys transparent i refractària al debat i la participació ciutadana.

Amb tot, sí que podem afirmar ja amb total seguretat que aquest mandat finalitzarà amb un forat entre les despeses ordinàries i els ingressos corrents que algun dia exigirà retallades molt importants. Podem afirmar també que aquest govern ha perdut una oportunitat històrica d’aprofitar el temps de suspensió de les normes que limiten la despesa municipal per resoldre dèficits històrics (energètics, habitatge, infraestructures pendents…). Igualment, haurà llençat a les escombraries l’oportunitat històrica que representen els Next Generation per implementar projectes de futur que veritablement impulsin la qualitat de vida de la gent, per exemple, en matèria energètica i ambiental.

Una veritable llàstima, quatre anys de retrocessos en gestió pública, en transparència, rigor i eficiència. Quatre anys de pèrdua d’oportunitats que espero que arribin a la seva fi ja ben aviat.

Carles Brugarolas
Regidor de Junts per Sant Cugat

Article publicat a Cugat Media