Borja Aitor: “Sobre la llibertat”

Escoltar per la ràdio que existeix un tipus de llibertat a la madrilenya és quelcom sorprenent i a la vegada sucós. Segurament, l’estratègia de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, passa per fer parlar sobre la seva figura amb l’objectiu que passin els dies i no hagi de signar cap més contracte amb la ciutadania madrilenya que la de tenir tothom entretingut, també a Catalunya.

Malauradament, la mediocritat s’imposa i cada cop més estem davant de figures polítiques que fan de les emocions la seva única carta de presentació. És una idea compartida amb l’admirat Toni Aira, doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull i director del Màster en comunicació política de la Universitat Pompeu Fabra -aprofito per recomanar-vos el seu llibre “La política de les emocions”.

Tornant a la figura de la presidenta madrilenya, per a la Sra. Ayuso, la llibertat és poder separar-te de la teva parella i no tornar a retrobar-vos. Ateneses les serioses senyals que el seu missatge no només està quallant al gran Madrid sinó que també entre els nostres veïns i veïnes, és imperiós fer un recordatori sobre què és la llibertat -sense necessitat d’afegir-hi cap cognom.

Benjamin Constant (Lausana, 1767 – París, 1830) va ser un escriptor i polític revolucionari francès però a la vegada un referent del liberalisme polític dels moderns. En el seu cèlebre discurs a l’Ateneu de París el 1819 va sorprendre positivament els seus oients amb un discurs potent sobre la llibertat individual.

“La llibertat -afirma Constant- és un dret que tenim les persones a no ser sotmesos més enllà de les lleis, a no ser arrestats, ni executats, ni maltractats per una decisió arbitrària. És el dret a poder expressar-nos, a crear o escollir una empresa, a disposar d’una propietat, a anar i tornar on volem. És el dret a reunir-nos amb qui vulguem, a debatre sense límits. És el dret a influir en els afers públics, a escollir els nostres representants o ser un d’ells”

La situació pandèmica ha empès a alguns a pensar que la llibertat és poder anar a un bar o un restaurant a l’hora que vulguis, però obliden que sense vida no hi pot haver llibertat -l’individu és inherent a la condició de ser lliure.

Crec que és un bon moment per recordar que el seu Madrid ha estat la seu de la més gran de les injustícies. Ni llibertat de reunió, ni llibertat d’influir en els afers públics, ni llibertat de pensament o d’ideologia (vegeu els vots discrepants de dos membres del Tribunal Constitucional sobre la sentència del Tribunal Suprem en la persona de Jordi Turull), i, per damunt de tot, una sensació d’arbitrarietat que ha castigat els nostres presos polítics. On és la llibertat? A Catalunya, és evident que no. Molts vam decidir votar pel President Puigdemont, animat pel Consell de Ministres a presentar-se a les eleccions convocades il·legalment pel 155, i que un cop els resultats electorals no van agradar al deep state van decidir canviar les regles del joc impossibilitant la seva investidura amb la connivència d’alguns independentistes inclosos. On és la nostra llibertat a escollir els nostres representants? O que li diguin als músics que estan a presó. Espanya lidera l’empresonament d’artistes per les lletres de les seves cançons segons l’organització Freemuse.

Per tot això i pel baix nivell moral i intel·lectual que impregna la campanya madrilenya, és evident que Isabel Díaz Ayuso no ha llegit a Constant. Potser tampoc a Mill, Kierkegaard, Renan…

Borja Aitor
Junts per Catalunya