Després dels exàmens parcials del primer trimestre del primer curs de Batxillerat, és normal comptabilitzar més d’un 50% de suspensos i, d’aquests, la gran majoria no superen el 3. Comencen els nervis, alguns ploren i, fins i tot, mostren signes de frustració mal gestionada. És la nova normalitat al sistema educatiu català.
Personalment, en les situacions més inestables, intento transmetre’ls que una bona part de la responsabilitat del què viuen és dels adults: “Us hem fet viure en una mentida que té per nom Educació Secundària Obligatòria”. S’entén que les famílies (i la societat i les empreses) esperen que l’alumnat vagi sumant coneixements i capacitats i es vagin preparant per a la vida adulta. L’E.S.O és la desconnexió total de l’escola de la vida real. El sistema envia uns missatges molt perjudicials; obtindrà el mateix títol qui és excel·lent que qui no ho és, no importa l’encert, el què importa és el procés; no cal que facis allò que no t’agrada; o, pots canviar de matèria si no estàs content.
Com gestionaran els més joves la seva vida adulta quan es trobin amb una situació desagradable però que necessita de la seva participació? Com trobaran incentius per ser millors i oferir el millor que tenen per fer progressar les seves vides però també la humanitat? Com assumiran la presa de decisions a la vida personal i empresarial si creuen que en qualsevol cas pots fer marxa enrere?
Comparteixo 100% la preocupació que Sant Cugat Empresarial ha compartit públicament sobre el nou currículum escolar. Sabíeu que el departament d’Educació eliminarà la matèria Ciències pel Món Contemporani? En un context on la ciència necessita d’un nou impuls -també les dones científiques- i ha guanyat el prestigi social que mereix, els buròcrates del departament han decidit eliminar l’única matèria que col·loca la ciència al centre del currículum d’un alumnat que treballa a través del coneixement basat en fonts fiables, el pensament crític sobre quin és el paper de la ciència, els límits morals i democràtics o com fer arribar els avenços científics a tothom.
Sr. Cambray, no es tracta de salvar les estadístiques per amagar el fracàs escolar (que no deixa de créixer). Els que vivim amb passió la professió per la que han de passar totes les professions del món sabem que cal salvar els joves. Salvar-los d’aquest sistema que menysprea l’excel·lència, els coneixements i valors.
Borja Aitor Arriaga
Junts per Sant Cugat
