Borja Aitor: “L’escola en català, un model a protegir”

Si ens cenyim als titulars o missatges (simples i simplistes) que acostumen a llançar alguns polítics a Twitter, és possible que se’ns escapi la veritat de tot plegat. El model d’immersió lingüística a Catalunya està reconegut pel Consell d’Europa tant des del punt de vista educatiu com pel que fa a la cohesió social del país. Des de 1983, amb la primera llei de normalització lingüística, Catalunya va fer una aposta decidida per un model que no separa l’alumnat en funció de la llengua. Trenta-set anys més tard, els resultats avalen el coneixement de la llengua pròpia de Catalunya, el castellà, així com, d’una tercera llengua estrangera i, en segon lloc, és garantia d’una societat cohesionada que fa del català una oportunitat i, en cap cas un motiu d’enfrontament. La convivència a les aules i patis així com els bars, universitats, places i llocs de feina és excel·lent (que no vol dir perfecte).

Tanmateix, són múltiples els atacs que rep el nostre model educatiu d’escola en català. Ha estat i és objecte de discussió política però, també, d’ús electoralista. El mateix llibre “M’explico” del President Carles Puigdemont, cita una conversa amb Albert Rivera al Palau de la Generalitat quan aquest últim somiava a ser l’inquilí de la Moncloa, on descobreix la confessió del de Ciutadans que a Catalunya no tenim cap problema de convivència per motiu de llengua. És més, personalment crec que a Catalunya vivim amb molta naturalitat i orgull l’ús d’ambdues llengües. El més greu de tot és que alguns responsables públics han arribat a defensar que el coneixement de la llengua catalana és un perill per a la unitat de l’estat espanyol. Són els mateixos que creuen que l’educació és un instrument per crear ciutadania a favor d’un únic projecte nacional o els que creuen que el professorat no podem escoltar com els i les alumnes debaten a classe sobre qüestions que passen al carrer perquè significa que els estem adoctrinant.

Fa uns dies, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) anunciava un acord amb el govern de PSOE-PODEMOS on suposadament es blindava el català com a llengua vehicular a l’escola catalana. Si ens quedem amb el titular, tal com deia al començar aquest article, sembla que els republicans hagin aconseguit quelcom inimaginable quan governava el Partit Popular de Mariano Rajoy. Però, ja sabem com és el progressisme espanyol: igual de centralistes, però més friendly. Ni la incorporació de PODEMOS ha significat cap avenç en el reconeixement de Catalunya com a nació, el dret d’autodeterminació o l’establiment d’un tracte bilateral Catalunya-Estat que ens hem guanyat a pols.

El Congrés dels Diputats està tramitant el projecte de llei orgànica de modificació de la LOE, la LOMLOE, més coneguda com a Llei Celaá. La seva aprovació suposaria la derogació de la Llei Wert, una llei que buscava “españolizar los niños catalanes

Malgrat que la justícia va donar la raó a la Generalitat de Catalunya, va acabar imposant un 25% per a la llengua castellana. La LOMLOE no ha eliminat l’apartat que fa referència a les llengües oficials, una novetat de la Llei Wert que ja sabem per a qui es va dictar. La Llei Celaá busca flexibilitzar aquesta imposició però el mateix fet que la llei avali la capacitat de l’Estat d’influir en quin ha de ser l’ús de les llengües oficials, deixa la porta oberta a futures ingerències per tant, per molt que els companys i companyes d’ERC vulguin vendre aquest acord com una gran entesa amb l’Estat, el redactat pactat pels republicans diu que les administracions educatives (també el Ministerio) garantiran el dret dels alumnes a rebre ensenyament en castellà.

És inconcebible haver deixat sols als diputats i diputades de Junts per Catalunya defensant el model d’immersió lingüística que hauria de ser protegit també per ERC, els socialistes i els d’En Comú Podem. Com? Eliminant aquesta referència a la llei estatal i reconeixent així, de facto, la Generalitat de Catalunya com l’única administració educativa pel que fa al model educatiu català.

Diuen que l’Estat té por que ERC guanyi les eleccions. Els que comencem a tenir por som els catalans i catalanes en veure que el model d’escola en català és novament atacat amb la connivència d’una part de l’independentisme. Que barats estan sortint aquests 13 diputats que lidera Gabriel Rufián.

És urgent reclamar unitat contra la repressió; unitat contra un nou atac a l’escola catalana i unitat per a avançar cap a la República. La unitat implica fer-ho (tot) junts.

Borja Aitor Arriaga
Junts per Sant Cugat