Borja Aitor: “L’avís italià”

Recordeu quan miràvem a Itàlia amb certa incredulitat però amb l’esperança (i convenciment maldestre a nivell institucional) que la COVID19 no arribaria a les nostres fronteres? Sembla que la mateixa actitud ens cobreix els ulls davant la notícia dels enfrontaments violents al carrer que la introducció del passaport sanitari ha despertat al país de la bota europea.

Les alarmes van saltar quan la manifestació a Roma va desencadenar en violència. No és la primera vegada que la violència al carrer es desperta a Europa, però el protagonisme de les forces neofeixistes italianes no ha passat desapercebut.

A la jornada “Junts parlem” sobre el feixisme, vam poder diferenciar les forces d’ultradreta del feixisme a partir d’indicadors com l’ús de la violència (feixisme) per duu a terme canvis institucionals i polítics a la societat. Les democràcies liberals pateixen un dolor intern que passa per la contradicció d’acceptar i defensar la pluralitat d’idees i protegir el propi sistema i les minories. La pregunta que s’han fet a Itàlia és: s’ha il·legalitzar els partits neofeixistes?

Durant molt anys he considerat la democràcia liberal com l’únic sistema conegut que permet, fins i tot, posar en qüestió el propi sistema. De fet, la democràcia no deixa de ser un ideal i, per tant, les decisions que anem prenent ens apropen o allunyen d’aquest ideal. Il·legalitzar els partits neofeixistes aproparà Itàlia a l’ideal democràtic o l’allunyarà? És un decisió democràtica o més aviat l’apropa al sistema de partit únic del model feixista? El debat és interessant però cal recordar que a casa nostra l’Estat espanyol finançava la Fundación Francisco Franco o que el quart partit amb major representació al Parlament de Catalunya representa les essències d’aquell franquisme sociològic, econòmic i polític que mai va desaparèixer i les noves formes i continguts de la ultradreta o dreta extrema europees.

Després d’un temps d’intens debat intern i compartint aquesta preocupació amb persones de diferents ideologies, passant pel liberalisme fins a l’esquerra antifeixista, he arribat a la conclusió que no hi ha democràcia sense drets humans i, així com l’estat de dret i social van lligats íntimament als sistemes democràtics, els drets humans son un dels nostres pilars fonamentals i no son subjectes a reconsideració. En definitiva, no existeix el dret a votar l’odi així com tampoc existeix el dret dels que encarnen i exploten l’odi a ser votats.

No fugim d’aquest debat i comencem a prendre mesures més contundents contra una realitat que no és exclusiva d’Itàlia. Avisats estem.

Borja Aitor
Junts per Sant Cugat