Borja Aitor: “La via catalana”

Hem superat el 50%. I, ara què? Els resultats del 14 de febrer han confirmat el sorpasso dels d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en el bloc independentista i, per tant, els pertoca liderar les negociacions per fer un govern netament independentista. No s’entendria que una fita tan important com superar per primera vegada el 50% en vots no es traduís en un govern independentista.

Hem superat el 50%. Però l’empat entre ERC i Junts no s’ha desfet. Les urnes han deixat un mandat molt clar. Ens hem d’entendre. Per aquest motiu, celebro que les discussions públiques i animadversions tòxiques que havien escampat durant llarga (pre)campanya electoral s’hagin acabat. Les negociacions s’estan duent a terme amb discreció i sembla que la via àmplia ha quedat aturada en favor d’una via catalana. Una via de consens que doni estabilitat al pacte independentista; una estabilitat que permetrà guanyar nous suports i credibilitat davant dels nostres electors, especialment d’aquells que més estan patint, ja que, la independència no és un objectiu final. Hem de demostrar que som capaços de gestionar molt millor que l’Estat i explicar molt bé quins son els límits d’aquesta autonomia i la nostra potencialitat d’Estat.

Hem superat el 50%. Com a segona força independentista hem de donar l’oportunitat a Pere Aragonès de tornar a intentar un referèndum pactat, tot i que es fa difícil venint d’un PSOE que no és capaç de complir ni amb el seu soci de govern -recordem el pacte d’investidura pel control dels preus de lloguer. Crec sincerament que aquest resultat històric s’ha de traduir en una estratègia conjunta a Madrid i Brussel·les. No podem actuar desunits mentre ells no renunciïn a la unilateralitat de la força, la guerra bruta i la repressió.

Hem superat el 50%. Però a Espanya no es mou ningú. Des de la Moncloa ens diuen que ni amb el 80% mereixem un referèndum. Ens diu el presidente Sánchez des de la comoditat del seu escó, que només representem un 23% del cens i, a la mateixa frase, afirma que una meitat (50%) no es pot imposar a l’altra meitat (50%). En què quedem?

Hem superat el 50%. I, sí! Ho diré tantes vegades com faci falta. Perquè vivim en un Estat en fallida que només li queda no reconèixer els resultats a les seves urnes. Si la victòria de Salvador Illa és inqüestionable amb un 53,4% de participació; la victòria de l’independentisme en vots i escons, també.

Borja Aitor
Junts per Catalunya