Borja Aitor: “Benvinguda Miss Bilateralitat”

L’estètica als actes públics té una força poderosa. Les institucions que saben fer servir el protocol com una eina de relacions públiques, coneixen bé la importància del guió de l’acte, les presidències, l’ús de les banderes, la gestió dels mitjans de comunicació i premsa, i tants d’altres detalls que, com la preparació d’un casament, tots tenen el seu significat i objectiu.

La reunió entre la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i el president del Gobierno de l’Estat, Pedro Sánchez, ha estat una trobada molt esperada, tan pel que fa a l’objectiu de la reunió com la posada en escena. A les xarxes, molts comentaven efusivament l’elecció de vint-i-quatre banderes – col·locades de forma intercalada, dotze eren espanyoles i dotze de la Comunitat madrilenya. Curiosament, és el mateix nombre de banderes que van fer servir Donald Trump i Kim Jong-un en la seva cimera històrica de represa de les relacions diplomàtiques.

Sí. La polèmica Ayuso ha estat tractada per l’inquilí de la Moncloa com una cap d’Estat. I, és que emulant la pel·lícula “Bienvenido Mr. Marshall”, som molts els que donem la benvinguda a Miss Bilateralitat. Perquè com bé diu el President Puigdemont en el seu llibre “M’explico”, Catalunya s’ha guanyat el dret a ser tractada com una nació i, per tant, a negociar bilateralment amb l’Estat. Per cert, aquest passat 21 de setembre no s’ha trencat cap sobirania indissoluble. Cap mitjà de comunicació i premsa, amb seu al kilòmetre zero, ha escrit cap paraula d’odi contra el despatx de la Plaza del Sol advertint que el què és de Madrid és també d’Espanya i, en conseqüència, tots els presidents autonòmics també hi tenen quelcom a dir.

En definitiva, si Madrid ha pogut negociar com dissenyar l’estratègia contra la pandèmia essent la salut dels madrilenys, també la salut dels castellano-manxecs, valencians i catalans; Catalunya ha de poder negociar bilateralment allò que el seu Parlament decideixi – el sistema de finançament, l’acció exterior catalana, o el resultat del mandat del primer d’octubre.

Comencem a negociar bilateralment. El temps del diàleg és passat. La negociació és present i futur.

Borja Aitor Arriaga
Membre de Junts per Sant Cugat