Cristina Paraira: “Mobilitat, de la teoria a l’acció”

La setmana passada vaig assistir a la videoconferència organitzada per l’Ajuntament  de Sant Cugat per debatre la nova implantació de l’Anella Verda i la Zona de Baixes Emissions on experts i ciutadans van poder explicar els seus posicionaments, dubtes i suggeriments.

La reunió va ser molt interessant i participativa i, en aquest sentit, la vaig trobar molt positiva perquè trobades d’aquest tipus ajuden a acostar posicions a vegades inicialment confrontades i a identificar quines mesures cal prendre per fer més amables aquests canvis.
Llàstima que el govern de la ciutat no va fer aquest tipus de reunions abans d’imposar l’Anella Verda.

He participat i assistit a moltes conferències, reunions, etc. de mobilitat i ja fa temps que, al final d’aquests debats sobre la necessitat d’una mobilitat més sostenible i respectuosa amb el medi ambient i la sempre polèmica implantació de qualsevol canvi  de mobilitat en una ciutat, s’arriba a les mateixes conclusions que simplificant podrien ser: que hi ha un acord majoritari en acceptar que davant l’emergència climàtica cal fer accions que redueixin l’emissió de gasos contaminants i protegeixin la nostra salut com per exemple la reducció dels cotxes més contaminants a les ciutats, l’impuls de la utilització de la bicicleta i vehicles de mobilitat elèctrica, la vianantització dels carrers, la regulació de vehicles de mobilitat personal i el foment el transport públic. El desacord normalment està en com s’implanten aquests canvis a cada ciutat. Canviar d’hàbits costa, canviar els nostres hàbits de mobilitat també.

A Sant Cugat la teoria la tenim clara, però necessitem accions per part de l’actual govern tripartit de la ciutat que acompanyin les decisions que prenen i ens facilitin aquests canvis d’hàbits perquè aquesta transició no sigui un calvari per a moltes persones.

Per exemple, si implanten l’anella verda el més lògic, és que circulin més bicicletes per la ciutat i per tant que s’hagi augmentat, d’acord amb aquesta previsió, els aparcaments de bicicletes. Això no s’ha fet. D’aquí a uns mesos, n’arribaran alguns pocs de nous ens diuen…

Un altre exemple, i per a mi el més important, és que en aquests debats sempre s’arriba a la conclusió que millorar l’oferta del transport públic és clau per desincentivar la utilització del vehicle privat a qualsevol ciutat.

Durant la videoconferència es va dir que la congestió de vehicles és un dels motius pels quals es deixa d’utilitzar el vehicle privat per aquelles vies on es produeix, però seria més fàcil i amable evitar la congestió si disposéssim d’un sistema de transport públic que sigui realment una alternativa al cotxe i faciliti els canvis que s’estan fent.

A Sant Cugat ja hi ha un acord unànime en què cal actualitzar l’actual xarxa de transport públic urbà dels nostres busos, adaptant  les línies a les noves necessitats de mobilitat (tren-bus-barris) i  dotar-lo d’una freqüència competitiva, però el tema no avança. Cal passar de la teoria a l’acció. Fa massa temps que està encallat i la resposta del traspàs de la gestió d’aquest servei a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i que per això estan paralitzats aquests canvis ja no és suficient. No saben en quin punt es troba o si s’ha fet alguna acció nova. Aquesta resposta per part del govern no va acompanyada ni d’una previsió de calendari. Malauradament sembla que va per llarg i, per tant, no serà una realitat fins d’aquí a uns anys.

Per això, demanem que es convoqui la Taula de Mobilitat i així poder planificar conjuntament amb els agents implicats l’actualització del Pla de Mobilitat, anunciada ja fa un any per l’actual govern de la ciutat, però  sobretot per treballar i fer seguiment de temes, urgents, com la modificació de la xarxa de línies d’autobús del transport urbà  per tal que la seva utilització pugui ser una opció majoritària per la ciutadania.

 

Cristina Paraira
Regidora de Junts per Sant Cugat

 

Articicle publicat a Cugat.cat