Borja Aitor: “El campechano”

Durant molts anys, al Rei Juan Carlos I, cap de l’estat espanyol fins a la seva abdicació en favor del seu fill Felipe, se’l coneixia popularment com a Juanca, el campechano. Podia semblar una gracieta però en realitat ha estat una de les campanyes de màrqueting més ben confeccionades que coneix la democràcia espanyola. Es tractava de consolidar la idea que el Rei és una persona propera i senzilla en un país on la darrera experiència democràtica coneguda havia estat una República.

Inauguracions, viatges, les Olimpíades del 92,  els estius a Balears, suport a l’empresariat i tantes d’altres actuacions i un controvertit 23F, havien donat al campechano un terreny abonat per acabar el seu regnat al llit, seguint amb la tradició arcaica de “el Rey ha muerto, larga vida al nuevo Rey”.

Segurament, moltes persones no sabien que la Constitució espanyola protegeix el cap de l’Estat en el seu article 56.3 quan diu “La persona del Rey es inviolable” però sí que ho coneixien a Casa Real. El aleshores president, Mariano Rajoy i líder de la oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba van negociar l’abdicació del Rei en favor de Felipe VI. Ràpidament, es van posar d’acord el dos grans partits espanyols per a assegurar que la decisió de Juan Carlos no posaria en perill la Jefatura del estado ni la figura del Rei emèrit. Calia preservar una institució que és vista com la garant de la unitat nacional.

Aquest proteccionisme ha arribat fins al punt que institucions independents internacionals han iniciat investigacions sobre comissions il·legals que hauria cobrat Juan Carlos I i que li haurien permès acumular una fortuna que no es coneix. Contràriament a això, diu la diputada i portaveu del PSOE, Adriana Lastra en roda de premsa, que no poden donar suport a la investigació parlamentària sobre la suposada corrupció al Rei emèrit perquè el Congrés dels diputats té com a funció controlar el Govern i no cap altra institució.

I és que hi ha coses que a l’estat espanyol no canvien. Per aquest motiu, molts volem canviar d’estat creant una Catalunya independent en forma de República. A l’11-M, fonts internacionals parlaven de terrorisme gihadista mentre a Espanya es parlava d’ETA. Ara, es parla d’un Rei corrupte investigat a Suïssa mentre a Espanya es bloqueja qualsevol investigació parlamentària.

Dos apunts finals per a Adriana Lastra i el socialisme espanyol així com PP i VOX: en primer lloc, la vostra Constitució parla de “La persona del Rey es inviolable”. Que sapiguem, de Rei només hi ha un i no dos (l’article està escrit en singular) i, en segon i darrer lloc, el Congrés dels diputats aprova els Pressupostos Generals de l’Estat dels que els catalans i catalanes fem una contribució neta que inclou un dèficit fiscal asfixiant. Les despeses directes i indirectes de la Casa Real son pagades amb diners públics i, per tant, han de ser fiscalitzades pel Congreso. Renunciar a aquesta responsabilitat denota que la democràcia espanyola és de low cost.

De moment, el Campechano seguirà gaudint de la seva fortuna oculta mentre creixen les llistes de persones que necessiten dels Serveis Socials i entitats com Banc dels Aliments.

Borja Aitor Arriaga
Junts per Sant Cugat