La terra ens crida, escoltem-la

Roselles, dents de lleó, estepa, bruc, ginesta, borratja…. tot això és el que veig des de la finestra de casa, un privilegi, Collserola està viva.

Les plantes, els arbusts, les herbes volen recuperar el seu espai, volen recuperar els camins que eren seus i un bon dia els humans els hi van arrabassar.

Fa més de 50 dies que estem confinats, dos mesos que ni bicicletes, ni cavalls, ni runners ni famílies senceres han entrat dins dels camins propers al Pi d’en Xandri i la natura intel·ligent ho ha notat. Les aigües estan més netes, els moixons canten més fort se senten més lliures.

Tot i que la vegetació té un procés més lent de regeneració, ara podem gaudir a distància d’una botànica mediterrània que explota de colors, d’una flora que amaga els camins

Em ve a la memòria quan al meu fill petit li deia “PARA I PENSA” i ara la natura ens ho està dient a tots nosaltres, ja que hem hagut de parar per tota aquesta crisi sanitària que ho ha capgirat tot, ara tenim l’oportunitat de pensar.

Volem seguir degradant la biodiversitat del Parc de Collserola o volem que segueixi la regeneració de la nostra vegetació? Ara que hem vist com es recupera la natura, com es recupera la fauna serà el moment de fer canvis, no tindrem més oportunitats. Ajudem al jovent dels Fridays for future però si us plau, no tanta teoria sobre el paper, no tantes intencions, no tanta burocràcia, arromanguem-nos, tirem endavant ja, traiem la millor versió de nosaltres perquè com en altres aspectes FEM TARD.

Jo vull seguir veient des de la finestra de casa les flors de la vinca, del lletsó, de l’euphorbia, dels conillets, l’escabiosa.

Núria Fernández
Regidora de Junts per Sant Cugat

Aquest article ha estat publicat a Cugat.cat