D’incendis i de bombers

Bé, amb el seu permís em posaré en mode bomber (els tinc molt respecte i no els voldria faltar), però no he estat jo qui ha triat aquesta drecera.

Des del 21 de març que li estem dient a la cap de bombers, i als diferents comandaments de bombers que cal sumar, que l’incendi que fa pocs dies que crema i tenim al damunt es preveu gros i dur…

Creiem que cal fer costat i no quedar-nos quiets, per responsabilitat els aportem propostes dient que fóra bo que les consensuem en una taula (les podeu consultar al nostre web), i que cal actuar amb la màxima potència davant d’aquesta desgràcia, amb un pla que inclogui tots els punts de vista, i que aplegui tot el coneixement possible en focs diversos.

L’opinió dels nostres bombers i bomberes (n’hi ha que tenen experiència) és que cal actuar ràpidament i de manera contundent per evitar que cremi la màxima extensió de bosc possible, perquè això a la llarga provoca menys danys humans i materials, i permet una ràpida tornada a la normalitat.

Passen les setmanes sense prendre decisions democràtiques on intervinguin les diferents sensibilitats… sense consultar amb la resta de bombers i bomberes. Hi posem comprensió, és evident que s’ha d’atendre els primers ferits, i, naturalment, la nostra posició és la de fer costat. Cal salvar vides però també mirar de salvar danys futurs, i entenem que Sant Cugat disposa de recursos i persones com per anar treballant en paral·lel en ambdues direccions. Cal disposar d’una diagnosi rigorosa i aquesta no arriba…

Passen 46 dies des del darrer Ple municipal i en fem un altre tot just fa pocs dies. Ens comuniquen llavors que han decidit, de manera unilateral, com cal combatre aquest foc i que usaran unes mesures que sí o sí aprovaran (tenen majoria i decisions unilaterals en poden fer les que vulguin). Benvingudes siguin, però des del el nostre punt de vista són clarament insuficients… i quan et presenten un pla que ha d’evitar una situació socioeconòmica molt greu però no ho fa, no ens hi podem pas abstenir.

I efectivament, si mai veiem que fa 40 dies que s’està cremant tota la serra de Collserola, amb virulència, des del Puigmadrona fins al coll de la Ventosa, i els veiem pujats a una cuba d’aigua, els tornarem a dir el mateix: total suport a les decisions que han pres per atendre els primers ferits, però facin el favor de baixar ràpidament del camió, facin una diagnosi rigorosa del que està passant, mirin de sumar tots els recursos possibles, i amb la màxima rapidesa i contundència actuem, tots plegats i coordinats, per intentar apagar l’incendi.

Des de Junts per Sant Cugat continuarem defensant el que ja proposàvem el passat 21 de març i també al darrer Ple: La creació d’un comitè de crisi garantint la pluralitat política així com la presència dels diferents operadors de la ciutat, que generi un gran pacte que reparteixi de manera sostenible les pèrdues de la crisi, i que derivi en què quan aquesta remeti mantinguem amb força el nostre teixit econòmic i social.

Fem-ho de pressa. Som-hi!

Albert Salarich
Regidor de Junts per Sant Cugat

 

Aquest article s’ha publicat a Cugat.cat