Les activitats econòmiques han de poder tirar endavant

La crisi sanitària és i ha de ser la primera prioritat de tothom, evidentment. Però en tenim una altra ja en plena vigència, l’econòmica, que també ha de merèixer tota la nostra atenció. El que estem vivint és nou i desconegut, les receptes tradicionals no serveixen. No es tracta d’impulsar o frenar la demanda, ni tampoc l’oferta. No es tracta, ara, de crear ocupació o de controlar la inflació, es tracta simplement de sobreviure, econòmicament parlant.

Ara estem confinats (encara no prou, per cert) i milers i milers d’activitats econòmiques hem tancat les nostres portes i estem amb ingressos zero, o molt minvats. La durada de l’aturada és incerta, com sabem. La qüestió és si quan la crisi sanitària remeti s’hauran pogut mantenir les activitats vives o no, si la gent podrà tornar als seus llocs de treball i el sistema, per tant, recuperarà la seva capacitat de crear riquesa (salaris, impostos, rendes…).

Si moltes activitats peten, el dany serà enorme. Viurem un llarg període de depreciació, atur disparat, pobresa i precarietat i les administracions no podran compensar-ho. Per això, la clau de tot és mantenir les activitats vives, en estat de latència per quan tot passi, trigui el que trigui i costi el que costi. És l’hora de recordar que tota la riquesa, tota, prové en darrera instància dels valors afegits que es generen a les activitats econòmiques. Si aquestes no aguanten, patirem tothom molt i durant molt de temps.

Com es manté viva una activitat amb ingressos zero i durant un temps incert? Doncs deixant també les seves despeses a zero. I si no pot ser a zero del tot, almenys, facilitant finançament massiu i a baix cost, però com menys millor, no es tracta d’endeutar tothom sinó de repartir de manera sostenible les pèrdues garantint la pervivència del sistema, dels negocis, de les empreses, dels llocs de treball, dels impostos i dels serveis públics. És l’única manera.

En aquest escenari, què hem de fer a Sant Cugat? Doncs començant per l’Ajuntament i per Promusa, la nostra administració pública local ha d’eliminar i posposar TOTES les càrregues a l’activitat econòmica vulnerable, que en les circumstàncies actuals és quasi tota. Però sobretot necessitem un gran pacte de ciutat: un acord que garanteixi en primer lloc que ningú queda enrere i que tothom podrem recuperar les nostres feines i les nostres activitats quan la crisi sanitària remeti. Això exigeix idees clares, lideratge i capacitat d’interlocució. Tant de bò els trobem a tots els nivells de la societat, també en el municipal.

Des de Junts per Sant Cugat ja hem llençat un important paquet de propostes que pel que fa al vessant econòmic van en aquesta direcció. És només un primer llançament, en vindran d’altres que demanen consensos que cal treballar. D’aquesta situació en podem sortir canviats, millorats, més humans i més conscients, i també econòmicament reforçats si fem les coses ben fetes. Per nosaltres no quedarà.

Carles Brugarolas, regidor de Junts per Sant Cugat