Esport en femení

Avui voldria parlar de polítiques esportives, i personalment, quan parlo d’esport no faig diferències entre masculí o femení. Però avui m’agradaria fer una discriminació positiva, i necessària, envers l’esport femení, però sobretot en femení.

Les dones esportistes, i les que no ho són també, fa anys que reclamant el seu espai i el seu reconeixement al món de l’esport. I no és gens fàcil, ja que tothom sap que és un entorn que on tendeixen aflorar comportaments masclistes i heteronormatius, gens saludables per una societat del segle XXI i que ho posa molt difícil als col·lectius femenins com els LGTBI.

Per sort tenim exemples que trenquen, i han trencat, totes les barreres i dificultats que han torbat per fer visible la seva feina, els seus èxits, fer valdre l’esport femení i reivindicar el reconeixement que mereix. Esportistes catalanes com Gemma Mengual, Laia Sanz, Laia Palau, entre moltes altres, o el mediàtic exemple de la futbolista dels Estats Units, Megan Rapinoe, estan fent una feina ingent per trencar estereotips i parlar del seu esport. I són un gran exemple per les futures generacions que estan per venir.

Tant és així, que les administracions, la societat, els clubs i entitats, i sobretot els mitjans de comunicació hem de posar les coses fàcils i lluitar per aquesta plena igualtat també a l’àmbit esportiu. Com el Pla d’igualtat que vàrem fer per les entitats esportives de Sant Cugat el mandat anterior, una llavor que esperem que tingui continuïtat en el temps per corregir algunes tendències històriques.
La campanya dels mitjans audiovisuals T’ho estàs perdent n’és un exemple, necessari i que arriba tard, però finalment arriba i esperem que l’audiència respongui i gaudeixi de l’esport també als mitjans de comunicació.

I sovint, no calen grans plans estratègics o pressuposts. Sovint el que cal són fets, no només voluntats. Amb les petites accions del dia a dia, podem ajudar molt per promoure l’esport femení. Com els clubs distribueixen els horaris dels equipaments esportius que els cedeixen els ajuntaments, quins dies i hores per entrenaments i partits tenen els equips femenins, quins tècnics i tècniques els hi assignen, com les tracten a les xarxes socials, com cal dissenyar la pràctica esportiva. Hi ha molta feina per fer i tenim recorregut per millorar.

I per anar acabant, tot i que quedaria molt per dir, la societat necessita fer passes cap a la plena igualtat en tots els àmbits, sobretot en l’àmbit domèstic (mirar les dades de l’última enquesta del CEO), per tal de garantir que les dones disposin de temps per accedir a la pràctica esportiva en totes les etapes de la seva vida, així com als llocs de direcció i gestió esportiva tant professional com de caràcter voluntari.

Ho fem juntes?

Eloi Rovira, regidor de Junts per Sant Cugat