Junts per Sant Cugat contra el Decret Digital de Pedro Sánchez

MOCIÓ QUE PRESENTA JUNTS PER SANT CUGAT EN CONTRA DEL DECRET DIGITAL 

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

1. Atès que el 31 d’octubre, amb l’inici de la campanya electoral del 10N, el govern en funcions de Pedro Sánchez, amb uns nivells deslleialtat institucional que no havíem vist fins ara, va aprovar el Reial decret llei 14/2019, que modifica la Llei 9/2014, de 9 de maig, General de Telecomunicacions, pel qual s’adopten mesures urgents per “raons de seguretat pública en matèria d’administració digital, contractació del sector públic i telecomunicacions”. Aquest decret va ésser aprovat el proppassat dimecres 27 de Novembre per la diputació permanent del Congrés, amb els vots favorables de PSOE, PP, C’s i l’abstenció dels Comuns. 

2. Atès que amb el Reial Decret Llei, l’executiu defuig el legislador, escapa del control parlamentari i del debat que implicaria l’aprovació d’un text com aquest a la cambra baixa. Atès que la Constitució Espanyola, en el seu article 86, paràgraf primer, diu literalment que “En cas d’una necessitat urgent i extraordinària, el Govern podrà dictar disposicions legislatives provisionals que prendran la forma de decrets llei i que no podran afectar l’ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat, els drets, els deures i les llibertats dels ciutadans regulats en el títol I, el règim de les comunitats autònomes ni el Dret electoral general”, és evident que l’executiu pretén aplicar mesures que afecten a drets constitucionals. 

3. Atès que amb la nova redacció, l’ús de termes abstractes com ordre públic, la seguretat pública o la seguretat nacional com supòsits habilitadors, es crea un marc d’inseguretat jurídica inadmissible. A diferència de quan es declara l’estat d’excepció, que està regulat a la Constitució i que per a la seva aplicació és necessari tramitar-ho a través del Congrés, amb el concepte d’ordre públic no hi ha ni definició i la seva defensa tampoc té especificat cap tipus de protocol. Per tant, queda en mans de la subjectivitat de l’executiu decidir quan és necessari prendre aquestes mesures. 

4. Atès que el Decret dona potestat a l’executiu per a: 

– Intervenir Internet i les comunicacions dels ciutadans sense ordre judicial i sense necessitat de declarar l’estat d’excepció. 

– Intervenir el mòbil o poden cessar qualsevol activitat a Internet, sense autorització judicial per motius d’ordre públic. 

– Limitar de forma directa drets fonamentals com el de llibertat d’expressió, el secret de les comunicacions o el de llibertat d’informació. 

– Evitar i prohibir la innovació tecnològica, ja que prohibeix a les administracions públiques innovar en determinades tecnologies. El decret va també, en contra de l’apoderament digital de la ciutadania i de la capacitat d’innovació del Govern de Catalunya, i acabarà duent a espanya a la decadència analògica. 

5. Atès, d’altra banda, quan s’analitza el contingut del nou Reial Decret-Llei 14/2019 des de la perspectiva del dret europeu comunitari també constatem aquesta normativa entrar en conflicte amb el projecte europeu. 

6. Atès que, per tant, xoca plenament amb l’esperit de la infraestructura europea de serveis Blockchain (EBSI), una iniciativa conjunta de la Comissió Europea i el European Blockchain Partnership (EBP) per proporcionar serveis públics transfronterers a tota la UE mitjançant la tecnologia blockchain. La qual es materialitzarà l’any 2020 com una xarxa de nodes distribuïts a tot Europa (la blockchain), aprofitant un nombre creixent d’aplicacions centrades en casos d’ús específics com son la de notarització, diplomes, identitat digital sobirana i compartició confiable de dades en el mercat digital únic. 

7. Atès que el Projecte Digital del Govern Català està dins dels marcs legals que marca la Unió Europea, i totes les lleis que ens regeixen. El sector de les tecnologies de la informació i de la comunicació ha crescut un 29% els darrers tres anys a Catalunya i dona feina a un 3,9% de la població. Un total de 15.757 empreses formen a Catalunya un dels sectors més dinàmics de la seva economia; amb més de 106.000 treballadors, una demanda creixent de professionals (un 40% el darrer any a Barcelona) i una facturació que frega els 17.000 milions d’euros. 

8. Atès que el concepte de república digital és un projecte per a fer d’aquest país un país avançat digitalment, i que apoderi els seus ciutadans en aquestes eines digitals, i situï Catalunya a l’avantguarda d’aquesta nova revolució digital. Aquests projectes són bons pel país, són bons per l’economia i són bons per a aprofundir en una nova forma de governar en democràcia. 

9. Atès que el Decret-llei és un decret regressiu des d’una perspectiva de dret, i regressiu des d’una perspectiva de progrés social i econòmic per a Catalunya. Amb el decret digital Pedro Sánchez aplica una censura per evitar que Catalunya avanci en l’àmbit digital, lideri i innovi. 

10. Atès que aquests darrers anys Espanya s’ha fet coneguda internacionalment per la repressió policial i judicial, i ara també per liderar a Europa la repressió digital i posar-se al nivell de Turquia, Iran, l’Aràbia Saudita o Xina. A Europa no hi ha cap legislació similar amb aquest extrems. 

D’acord amb tot això exposat, demanem que el Ple de l’Ajuntament aprovi els següents 

ACORDS 

Primer.– Instar als grups parlamentaris en el Congreso a la presentació d’una proposició de llei que derogui el Reial Decret llei 14/2019. 

Segon.- Instar a la Generalitat a demanar informes dels serveis jurídics de la Generalitat i del Consell de Garanties Estatutàries per analitzar la possible inconstitucionalitat del Reial Decret.

Tercer.- Instar la Generalitat a engegar un front comú de les comunitats autònomes per tal d’aconseguir una estratègia d’oposició conjunta i coordinada. 

Quart.- Instar a la comissió europea i concretament al Director General de DG ( Directorate General of Communication, Networks, Content and Technology) de la Comissió Europea Roberto Viola, per que requereixi d’ofici a l’Estat Espanyol l’adequació del RD14/2019 a la normativa Europea. 

Cinquè.- Informar la Generalitat, el Congreso dels Diputats, el Govern d’Espanya i la Comissió Europea del contingut d’aquesta moció. 

Sant Cugat, 8 de gener de 2020